rock & roll
guillem vidal
El botó de ‘reiniciar'
Loquillo està en aquell punt de la carrera de tants i tants artistes que fan coses que havien jurat i perjurat que no farien. En el seu cas, tornar a gravar Quiero un camión. “Era un truc, home, tots hem de tenir els nostres...”, somriu. Acompanyat dels catalans Nu Niles –el guitarrista Mario Cobo i el contrabaixista Ivan Kovacevik, actualment a Mambo Jambo, a més del bateria Blas Picón–, Loquillo ha regravat cançons de la seva trajectòria i ha fet diverses versions a Código rocker (Warner), un disc de rockabilly. “Després de quatre discos conceptuals necessitava fer un break i tornar a l'origen”, reconeix Loquillo. “Em calia, d'alguna manera, reiniciar un ordinador que havia arribat al màxim de la seva capacitat.”
El seu encontre amb Nu Niles ha desembocat en el treball en la gravació del qual Loquillo ha disfrutat més des d'El ritmo del garaje (1983). “Venia de fer discos difícils, i això a l'estudi ho acabes pagant. Quan vaig haver fet La nave de los locos (2012) vaig entendre que, si mai tornava a l'estudi, seria perquè allò fos una festa, no pas un laboratori experimental.” És així, doncs, que Código rocker –que inclou himnes trogloditas com ara Chanel, cocaína y Don Perignon, Piratas i Vaqueros del espacio, així com El Tren de la costa dels Sírex o Eres un rocker, coescrita amb Carlos Segarra per al primer disc de Los Rebeldes– ha acabat convertint-se en una apologia “d'aquells discos fets amb el cor”. “Volia demostrar, en aquests temps que només es parla de tècnica i perfecció, que encara es poden fer discos en deu dies i que assajar, naturalment, és de covards”, etziba el rocker del Clot.
Una cinta recuperada
L'aliança amb Nu Niles li ha permès regravar cançons que mai l'havia convençut com van quedar. “Quiero un camión o Chanel eren cançons de rockabilly tocades per una banda de garaje. I per fer una cançó de gènere com aquelles cal una bona banda de gènere.” Mario Cobo, badaloní, productor a més de líder de Nu Niles, confessa que no va rebre cap altra consigna de Loquillo més enllà de la següent; “Tu fes el que vulguis, que jo ja vindré a cantar.” Tanmateix, hi ha un cercle que es tanca: “L'any 1994 o 1995 tenia una altra banda i en Marco Antonio, el bateria, em va dir que havia vist el Loquillo i que sabia on vivia”, recorda Cobo. “Li havia deixat un paper que deia que, l'endemà a les cinc, passaríem a deixar-li una cinta. I l'endemà, a les cinc, allà estàvem, jo mort de vergonya.” Quan Loquillo va saber la història, va insistir a gravar per a Código rocker la cançó d'aquella cinta: El crujir de tus rodillas. “Dels Nu Niles sabia que estaven tocant per tot el món, i em preguntava com és que ningú en aquest país semblava saber-ho”, diu Loquillo.
Loquillo & Nu Niles actuaran el 14 de maig a la sala Razzmatazz de Barcelona, dins del Guitar BCN Festival.