La Dharma torna a renéixer
El grup obre avui a Girona el Festival Strenes i la gira dels seus 40 anys. “Els escenaris ens tenen atrapats”, confessen
“Ara ens cal saber com ens trobem. Ja decidirem si tenim ganes de continuar o no”
“Substituir en Josep no és fàcil. La cosa es podia haver estroncat en qualsevol moment”
Un any i mig després de la mort de Josep Fortuny, la Companyia Elèctrica Dharma torna a renéixer. Ho farà, avui, amb un concert al Teatre Municipal de Girona que servirà per inaugurar el Festival Strenes i una gira del quarantè aniversari amb dates ja anunciades a Calldetenes, Torrefarrera, Valls i els festivals Canet Rock (amb una coproducció amb Comediants), Portal Blau i Porta Ferrada.
Ivan Rodríguez, del grup Rosa Luxemburg, assumeix les funcions de bateria. “És una gira que ja havíem plantejat amb en Josep, però quan va morir, naturalment, ho vam deixar córrer. A mesura, però, que ens hem anat animant hem acabat reprenent la idea. Per estar cadascú a casa fotut, valia més passar el dol conjuntament. De la mateixa manera que hi ha gent que va al psicòleg, nosaltres tornem a l'escenari”, assumeix Joan Fortuny, un dels dos músics de la Dharma actual [l'altre és el baixista Carles Vidal] que va participar, fa poc més de quaranta anys, en la fundació del grup. “Quan l'estiu passat vam actuar al Canet Rock vam poder palpar com ens sentíem i vam entendre que els escenaris ens tenen atrapats. Quan fa temps que no els trepitgem ens comencem a posar una mica nerviosos”, hi afegeix Vidal, per a qui continuar tocant “és, també, una manera de fer el dol una mica més portable”.
Per al concert d'avui ja fa dies, però, que no queden entrades. “Fa molts anys i hi ha vegades que la gent necessita molt la Dharma i altres que sembla que no tant”, assenyala Vidal. “Ja fa molt de temps, però, que vam deixar de buscar el reconeixement social per centrar-nos més aviat en el nostre reconeixement propi.”
Els concerts d'aquesta gira de 40 anys, insisteixen, no s'han de considerar “un homenatge” a Josep Fortuny, sinó “un record”. “Ja el tindrà, l'homenatge!”, puntualitza el seu germà Joan. “A en Josep no se li pot fer un homenatge musical i prou, ja que tenia facetes tan àmplies com la poesia o el disseny. Quan acabem la gira, buscarem amb la seva filla Liliana tot el material que va deixar i ja mirarem de fer-ho bé.” Sí, però, que uns quants versos de l'anomenat poeta de la Dharma se sentiran en el concert d'avui. Uns dels més cèlebres, els que integren La gent vol viure en pau, se'ls repartiran els diferents músics de la formació. “N'hi ha, també, alguns d'inèdits, perquè en Josep, com també va passar amb l'Esteve [el segon dels germans Fortuny, principal compositor de la Dharma, desaparegut el 1986], va deixar una pila de textos.” Ara bé: a diferència de la idea inicial, però, no hi haurà en aquesta gira material d'estrena. “Amb en Josep plantejàvem tornar als escenaris amb cançons noves, però actualment era molt difícil estar anímicament motivat per compondre”, admet Joan Fortuny. “El que ens ha passat ja ens va passar amb l'Esteve i ara sabem que, abans de fer cap altre pas, necessitem un cert equilibri interior. Ens cal saber com ens hi trobem i, a finals d'any, ja decidirem si tenim ganes de continuar o ja en tenim prou.”
Nou bateria
Integrar, d'altra banda, Ivan Rodríguez a la bateria, considerant que Josep Fortuny se n'havia ocupat des del primer dia, ha estat un dels altres reptes d'aquest retorn. “Tots sabíem que substituir-lo no seria fàcil i, personalment, em preguntava si estaria notant constantment la seva absència a l'escenari i sabia que en qualsevol moment la cosa es podia estroncar. L'Ivan, però, ha estat mirant-se ple de vídeos i s'ha treballat molt el seu estil. Ve d'un grup de rock, però és molt versàtil. A més, toca la mateixa bateria que en Josep, la qual cosa em sembla perfecta, ja que el so d'aquell instrument ens agrada molt.”
Quaranta anys del primer disc, ‘Diumenge'
Prevista inicialment per al 2014, la gira d'aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma no coincideix amb els 40 anys exactes de la formació del grup però sí, en canvi, amb la publicació del seu primer disc, Diumenge. “Quan el vam tenir fet vam adonar-nos que allò era el que ja feien, més ben fet, en Chick Corea o el Keith Jarrett, de manera que ens semblava imitació pura”, confessa Carles Vidal. “Amb el temps, però, hem entès que no. No hi ha saxo que soni com el d'en Joan, i la manera de fer tan patatera que teníem en Josep i jo era, de fet, força personal. Hi havia certa influència del flamenc, a través de Paco de Lucía i Manitas de Plata, i la cultura mediterrània ja començava a despuntar.” “És un disc que de seguida vam deixar enrere –hi afegeix Joan Fortuny–. Vam anar a Zeleste, en teoria a presentar-lo, i a la pràctica vam tocar les cançons que poc temps més tard acabarien formant part de L'oucomballa. Diumenge és un disc que va quedar certament eclipsat, però amb el temps li hem sabut trobar el valor”.
