Vinga nenes grasses

Els investigadors saben que la paciència és una bona aliada i, en aquest cas, han hagut de passar 100 anys per resoldre el cas de La niña gorda, de Santiago Rusiñol. El llibre l'acaba de reeditar L'Avenç i és una astracanada divertida i un punt tràgica. Sobre aquesta novel·la planava el misteri de per què l'autor l'havia titulada en castellà si el text és en català. Ara, gràcies a Mercedes Abad, en sabem el motiu. Ella, que s'ha dedicat a coquetejar amb la idea del plagi en la seva literatura –té un llibre de contes molt divertit que es titula Media docena de robos y un par de mentiras–, ha estat víctima d'un robatori de títol en caràcter retrospectiu. El seu últim llibre de relats, La niña gorda, va ser publicat per Páginas de Espuma el 2014, exactament 100 anys després que la novel·la de Rusiñol. Hi ha altres coincidències: tots dos autors van néixer al febrer, un del 1961 i l'altre del 1861. No és que Abad plagiés el títol de Rusiñol, sinó que es tracta del fenomen contrari. Aficionat a l'experimentació amb psicofàrmacs, el venedor de duros a quatre pessetes va fer un viatge en el temps i va cisar el títol d'Abad, si més no aquesta és la teoria estrambòtica de l'escriptora, a qui sentit de l'humor no li'n falta.

El que no saben cap dels dos –de qui recomanem una lectura comparada que encara evocarà més coincidències– és que un grup de nens de cinquè d'una escola de Barcelona està escrivint Obesa, la historia de una chica con sobrepeso, títol provisional que segur que acabarà amb La niña gorda perquè les tradicions són per continuar-les.