cultura

Mor Teresa Rebull

Vivia a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord, i tenia 95 anys. Va començar a cantar als 50 anys i se la considerava “l'àvia de la Cançó”

Desenganyada amb el PSC i amb els socialistes francesos pel “poc respecte de la catalanitat”

La can­tant i pin­tora Teresa Rebull va morir ahir a l'edat de 95 anys a la Cata­lu­nya del Nord. Resi­dia a Banyuls de la Marenda des l'any 1973. Mili­tant del POUM (Par­tit Obrer d'Uni­fi­cació Mar­xista) a par­tir del 1936, va exi­liar-se a l'Estat francès pas­sant per Prats de Molló amb el seu marit Pep Rebull durant la reti­rada del 39. Després de viure a París durant molts anys (on va conèixer Jean-Paul Sar­tre, Juli­ette Gréco, Geor­ges Bras­sens i Albert Camus), s'establí a la Cata­lu­nya del Nord, un cop ini­ci­ada la seva car­rera de can­tant a l'edat de 50 anys. Va par­ti­ci­par en el movi­ment de la Nova Cançó des les comar­ques cata­la­nes sota admi­nis­tració fran­cesa. El con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, ha expres­sat el seu con­dol recor­dant “el seu caràcter com­ba­tiu i la riquesa de la seva apor­tació a la nova cançó”. La pri­mera actu­ació pública fou el febrer del 1969 a la Guin­gueta d'Ix (Alta Cer­da­nya) amb Lluís Llach, Ovidi Mont­llor i Quico Pi de la Serra. Amb Llach –a qui va aixo­plu­gar a París– va esta­blir una forta amis­tat que ha durat fins ara. Va publi­car una desena de dis­cos amb poe­mes de Joan Sal­vat-Papas­seit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marçal, Jordi Pere Cerdà i Miquel Martí Pol, entre d'altres. L'any 1977 obtingué uns dels màxims reco­nei­xe­ments musi­cals a l'Estat francès, el de l'Académie Char­les Cros, pel seu disc de poe­mes musi­cats de Sal­vat-Papas­seit Mes­ter d'amor. Sem­pre va refu­sar les pro­pos­tes de can­tar també en francès.

Mili­tant soci­a­lista

Cone­guda també coma “l'àvia de la Cançó”, va ser mili­tant soci­a­lista des la fi del fran­quisme. Els dar­rers anys, però, s'havia mani­fes­tat desen­ga­nyada amb el PSC i amb “la manca de res­pecte” dels soci­a­lis­tes fran­ce­sos amb la cata­la­ni­tat. L'any 2012 va adreçar una carta al pre­si­dent francès François Hollande per dema­nar-li d'actuar a favor del català. Pre­sen­tant-se com a “mem­bre du Parti Soci­a­liste Cata­lan”, Rebull recla­mava, un “lliure ense­nya­ment” de la llen­gua a la Cata­lu­nya del Nord i recor­dava que va “can­tar en català per François Mit­te­rand al 1981.” A Ceret (Valles­pir) va par­ti­ci­par l'any pas­sat en l'acte Signa un vot per la inde­pendència.

Creu de Sant Jordi

El 1992 se li va con­ce­dir la Creu de Sant Jordi i l'any 2006 Òmnium va orga­nit­zar un con­cert en honor seu al Palau de la Música Cata­lana de Bar­ce­lona en què hi van par­ti­ci­par, entre d'altres, Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Ros­sell, Blues de Pico­lat, Josep Tero i Gerard Jac­quet. El 2007 obtingué el Premi Memo­rial Fran­cesc Macià per la seva defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. L'any 1999 va publi­car l'auto­bi­o­gra­fia Tot can­tant (Columna Edi­ci­ons) i en francès En Chan­tant (Edi­ti­ons Bal­zac). El dar­rer acte públic on va aparèixer va ser a la Jon­quera, als por­xos de Can Laporta, el dia 13 d'abril, on pre­sen­tava les seves pin­tu­res. Una expo­sició pre­vista fins al dia 30 d'aquest mes d'abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia