Sant Jordi i Senyor Ruc

Fa poc més d'un any que ens deixava Guillem Cifré, devorat per un càncer en poques setmanes. Durant gairebé vint anys va ser l'autor de les portades dels suplements de Sant Jordi del Cultura. També va mantenir seccions fixes, com el Senyor Ruc, que va ser l'última, i que va publicar, fins i tot, quan ja estava internat a l'Hospital de Sant Pau. Ara, la valenciana Edicions de Ponet recopila 101 acudits del Senyor Ruc de l'histriònic i surrealista personatge. Cifré tenia una manera diferent d'observar i interpretar la realitat. Sovint les seves il·lustracions eren en un estadi intermedi entre la poesia, el surrealisme i un humor esmolat, mai xaró o corrosiu. El projecte d'aquest llibre recopilatori va ser l'últim del Guillem i recordo que li feia molta il·lusió tornar a publicar amb Paco Camarasa, que en aquell moments també patia greus problemes de salut, que va superar. Amb Cifré va desaparèixer un dels artistes més inclassificables del nostre panorama, un clon picassià que va passar per l'underground, per la historieta, per la il·lustració periodística i per aquestes vinyetes peculiars escapant sempre de les definicions. Ja deia Francis Bacon que no es podia parlar sobre pintura sinó que era per mirar.

A partir d'aquesta setmana sortim cada diumenge, que va ser com vam començar a l'estiu del 1989. El suplement compartirà espai amb Presència i L'Econòmic, oferint la revista més completa del país en els temes de societat, economia i cultura. La nostra tribuna serà idèntica, amb totes les seccions i col·laboradors, donant un èmfasi especial al món del llibre. En aquest número, de quaranta pàgines, hem volgut recollir moltes de les novetats de Sant Jordi, deixant una mica de banda les que havien estat tractades a bastament durant les darreres setmanes. L'espai és or i cal no repetir. Trobareu un homenatge a Francesc Garriga amb motiu de la publicació del seu llibre pòstum. Garriga va ser gairebé un heroi entre els poetes de la nova generació, sobretot en l'últim període en què era un dels bastions del bar Horiginal de Barcelona, davant del Macba.

Avui també hem volgut destacar el llibre dels pròlegs de Ferran Escoda, que ha publicat regularment al suplement durant els darrers mesos. Val molt la pena dins aquesta òptica imaginària, que tant s'assembla a un Borges en temps de la lleugeresa kunderiana. Escoda oferia la visió d'uns llibres inexistents plens de criatures exòtiques i de delirants personatges de ficció. O no ho eren, de ficció?

La idea era oferir-vos aquestes pàgines perquè tingueu aquesta setmana per ajustar els vostres interessos a les propostes que us oferim. Si no teniu les coses clares i us interessa el món de la poesia, hi ha dues obres, que estic segur que es convertiran en fons de qualitat a les vostres biblioteques. D'una banda, Edicions de 1984 presenta la poesia completa d'Óssip Mandelstam, en una acurada versió de Jaume Creus. Figura de la poesia russa del primer terç del segle XX, Mandelstam va ser perseguit pels comunistes fins que el van deportar a un camp de concentració a Sibèria, on va morir el 1938. Durant els últims vint anys, la seva figura no ha parat de créixer. Edicions de 1984 està oferint traduccions exigents dels grans poetes russos contemporanis, com Akhmàtova, Brodsky i ara Mandelstam. És una molt bona notícia tenir material així.

D'altra banda, un altre traductor excepcional, Jordi Mas López, ens presenta Crònica de la cabana, de Kamo no Chômei, un monjo budista japonès, que el va signar el 1212. Publicada pel petit segell Edicions l'Art de la Memòria, i en edició bilingüe, aquests poemes són un cim de la poesia de tots els temps, plens de moments de pau i lucidesa: “El cor, però, no em torna cap resposta, i em limito a recitar d'esma el nom d'Amida amb aquesta llengua impura i a restar en silenci.”

Sant Jordi amb llibres com aquests a la butxaca serà un dia favorable per a les nostres vides.