L'eficàcia professional de Jaume Collet-Serra

Jaume Collet-Serra, natural de Sant Iscle de Vallalta, és un director que sorprèn. Des del seu tercer llargmetratge, Sin identidad, ha dut a terme una trajectòria coherent, ben articulada i eficient. Probablement no és un director amb personalitat, ni és un virtuós de la posada en escena, però en totes les seves pel·lícules hi ha un nivell d'eficàcia que desafia les regles artesanals. Una noche para sobrevivir és un thriller plantejat com una tragèdia sobre la família. Hi ha una família biològica amb un pare, Liam Neeson, que s'ha convertit en un delinqüent i que és vist com un traïdor pel seu fill. Hi ha una altra família professional, capitanejada per un mafiós sense escrúpols –Ed Harris–, que marca les lleis. La tragèdia familiar és el punt de partida d'una frenètica persecució nocturna que porta el protagonista cap a una mort que és anunciada des de la primera seqüència. Si Una noche para sobrevivir fos dirigida per James Gray ens trobaríem amb una reflexió sobre la força dels llaços de sang i el paper del pecat. Collet-Serra no vol anar tan lluny. Vol realitzar una pel·lícula honesta, amb bones escenes d'acció i un alt component d'adrenalina en la trama.

Una noche para sobrevivir funciona com un relat de venjances i traïcions. El protagonista mata el fill del seu mentor per salvar el seu propi fill. Després ha de vèncer els recels del seu fill biològic i ser acceptat en la família que ha abandonat. També ha de fer mal a aquell que l'ha protegit i assumir la consciència que només li queda una nit de vida. En la primera mitja hora, Collet-Serra posa les cartes damunt de la taula i dibuixa una xarxa de persecucions per la nit novaiorquesa. Un policia escèptic vol venjar els seus oficials morts, i un assassí a sou vol executar les ordres del pare mafiós. Potser Collet-Serra està massa pendent que les peces funcionin, com una rigorosa mecànica de rellotgeria.

Al final, el director supera els obstacles per aconseguir situar-se en l'oblidat terreny dels professionals eficients, que mostren el domini de l'ofici. Si estiguéssim en els temps del Hollywood clàssic probablement seríem davant un film dirigit per Michael Curtiz, Richard Thorpe o John Sturges.