Això és Hollywood

Lucía Etxebarría no va poder començar pitjor el dia. Tan bon punt va arribar a l'hotel Regina, on se celebrava el tradicionalíssim esmorzar de Sant Jordi –setzena edició, va pel camí de ser més tradicional i tot que la diada–, es va llançar al coll de la seva exparella per abraçar-lo, com a bons amics, que ningú malpensi. Però ell no estava de bon humor, per dir-ho d'una manera fina, i la va engegar a dida. “No em toquis els...”. Com al plató de Sálvame, però no, en ple carrer Bergara. Etxebarría va quedar amb la cara desencaixada, literalment es volia fondre i, per ventilar la ridícula situació, va etzibar a la gent que tenia al voltant: “Així em va amb els homes.”

Però a l'escriptora basca aviat li va passar l'ensurt. No només d'amor viu Sant Jordi. També viu dels flaixos dels fotògrafs que s'amunteguen cada any a l'entrada del Regina a la caça i captura dels autors que tocaran la glòria, és a dir, que vendran més llibres. Ahir hi havia divisió d'opinions sobre si aquest any era el primer que l'hotel havia decidit rebre els convidats amb una gran catifa vermella, però que es feia notar més que mai, segur. Potser perquè, i això sí que era novetat, per donar més glamur a l'arribada dels escriptors hi havia un photocall a l'estil de Hollywood, és a dir, posa amb gràcia i desacomplexada rialla.

Etxebarría va oblidar el moc del seu ex-xicot quan va veure Oriol Junqueras posant i rient per als periodistes. Li va fer un senyor petó, a la galta. I així es va consolar. D'estranyes parelles n'hi havia un munt, al Regina. Sor Lucía Caram –amb el seu hàbit de monja– i Boris Ruiz –barret vermell, ulleres taronges i pantalons liles– també van coincidir al photocall, però no es van intercanviar ni petons ni paraules. Junqueras va fer tàndem amb Etxebarría, però, sobretot, amb la seva parella natural d'aquesta diada, Justo Molinero, que estava eufòric: “A triomfar!”. I encara un altre duet peculiar, Lucrecia i Pilarín Bayés, amb el seu llibre disc Petonets de xocolata per a tota la família, disposades a endolcir a tothom.

De dolços, i de salats, n'hi havia per afartar-se'n a dins de l'hotel del carrer Bergara. L'esmorzar va d'agafar forces per suportar la llarga jornada, però els escriptors, potser pels nervis, a aquella hora no sembla que en tinguin gaire, de gana. Al Regina s'hi apleguen tota mena d'autors, sense distincions, però guanyen per golejada els mediàtics –no, Albert Espinosa va fer el salt–. La trobada culmina amb una fotografia de família que vindria a ser l'On és Wally? de Sant Jordi. A les onze tothom ja havia escampat la boira perquè començava la bogeria de les signatures. Martí Gironell anava amb dos bolígrafs a la butxaca. El pitjor que li pot passar a un escriptor aquest dia deu ser quedar-se sense tinta a mitja dedicatòria. Amb molt d'afec... Als novells se'ls nota la il·lusió d'hores lluny. “Intentaré fer totes les dedicatòries personalitzades”, prometia Milena Busquets. Però els veterans tenen les mans bregades com les del pagès que ha treballat tota la vida la terra. “Aquest any en fa 40 que celebro ininterrompudament Sant Jordi. I cada any amb una novetat! He passat de no signar gairebé cap llibre a tenir rues de gent que se't tiren a sobre”, bromejava Jordi Sierra i Fabra.

Isabel-Clara Simó és una altra experimentada. “Acabo el dia exhausta. Però, més que venuts, el que em preocupa és que els meus llibres siguin llegits. No sóc d'aquesta mena d'escriptors tipus Cristiano Ronaldo, no.” Mira, ara que l'etiqueta de mediàtics està tan desgastada, aquesta de Simó podria ben servir de substituta: escriptors CR7.

A l'hora de dinar, el formiguer d'escriptors puja a la terrassa de l'hotel Condes. Però en aquest àpat, gentilesa d'Edicions 62, la fauna literària ja és una altra. I l'ambient, no cal ni dir-ho. I les converses! Però Sant Jordi ja és això: una festa de contrastos. I tan massiva que ahir, en el dinar del Condes, un famós editor ja hi trobava alguna pega: “Hi ha tanta gent als carrers que els que realment volen comprar un llibre no poden perquè s'estressen.” D'això se'n diu morir d'èxit.