El Conde de Torrefiel figura com a dramaturg de La Veronal. No és gratuït. Sobretot, en els primers treballs d'aquesta companyia de dansa, l'aportació textual (escrita a pantalla, principalment) construïa una narració tant onírica com devastadora. Aquesta companyia, també de molt recent creació, ha revolucionat l'escena: el coreògraf Marcos Morau va rebre el Premio Nacional de Danza (2013) i ja ha estrenat Nippon-Koku (2014) per a la Compañía Nacional de Danza. A mesura que avança la trajectòria de La Veronal, va abandonant la textualitat i incorporant aquest univers al corpus de reflexió inicial però sense deixar l'evidència en l'escena. Ben diferent és l'ús del text a Islàndia (2012) (probablement la més còmica totes) que a Siena (2013). El treball coreogràfic és altament modelable i, per això, hi ha peces com Portland (2013) que bona part del text ha acabat desapareixent des de l'estrena del mes d'octubre al festival TNT a la visualització del Temporada Alta, tan sols un mes després. Morau i Gisbert i Tanya formen un equip apassionat que commou i remou. J. Bordes