La mare que va convertir-se en pare

Fa uns tres anys, Xavier Dolan ens va explicar de forma brillant a Lawrence Anyway què passava quan un professor d'institut decidia dur a terme un canvi de sexe i assumir la seva nova condició femenina amb normalitat en una societat que no estava preparada. La cineasta australiana Sophie Hyde torna a plantejar-se aquest dilema amb una pel·lícula de ficció, plantejada amb un cert registre documental, realitzada sense complexos. El punt de vista que adopta la pel·lícula és la d'una filla a la qual un bon dia la seva mare li diu que vol ser un home. La noia, perplexa, assumeix la transformació i pacta amb la seva mare que se n'anirà de casa i que es veuran cada dimarts al llarg de tot un any.

52 martes té l'estructura d'un diari filmat al voltant d'aquests dimarts de retrobament, canvis, angoixes i transformacions. Hi ha un cert rigor en la divisió en capítols de la història i sobretot en el treball amb actrius no professionals que assumeixen el procés de trànsit vital cap una altra sexualitat. La pel·lícula funcionaria amb naturalitat si se centrés només en la dialèctica entre la mare i la filla. Sophie Hyde vol anar una mica més enllà i també mostra com l'experiència amb la seva mare fa que la filla també experimenti noves experiències sexuals i maduri com a adolescent. La relació triangular que manté amb dos joves de l'institut sembla frenar el desenvolupament de la història central i porta la pel·lícula cap a altres formes discursives. Al final no n'acaba sortint tant una pel·lícula sobre els efectes de la testosterona, com sobre la mirada adolescent i les seves transformacions.