Opinió

gabinet de curiositats

artur ramon navarro

Els taxidermistes de la memòria

Quan els anti­qua­ris entrem a les cases, el pro­pi­e­tari fa temps que des­cansa eter­na­ment i hem de liqui­dar el seu món amb els que han que­dat, els hereus, que ens reben amb ulls gèlids i mirada des­con­fi­ada bus­cant la millor oferta d'un lot que els hi ha cai­gut del cel.

Cases aban­do­na­des com gos­sos sense amo on ja no hi ha llum i cal veure els objec­tes a les pal­pen­tes i coberts de pols. Els rellot­ges s'han atu­rat en el temps de qui va viure allí envol­tat de coses que ara fan nosa i s'han de des­pat­xar aviat.

Nosal­tres, els anti­qua­ris, esde­ve­nim lla­vors els taxi­der­mis­tes de la memòria. Però sem­pre hi ha lite­ra­tura i nostàlgia en aquests espais massa buits on algú va viure i esti­mar. Objec­tes per­so­nals: roba llençada sobre el llit com dei­xada pels lla­dres, les últi­mes ulle­res, una pipa, una ploma esti­logràfica, bas­tons amb mànecs de plata, inútils bibe­lots.

La mirada micro es com­bina amb la macro, l'esce­nari on reg­nen els fúnebres arma­ris alfon­sins, qua­dres d'esca­leta, fal­sos miralls Lluís XV de pur­pu­rina, col·lec­ci­ons de lli­bres que mai ningú no va lle­gir. Demà, en vint-i-qua­tre hores, tot des­a­pa­rei­xerà i el pis que­darà buit i tor­narà a començar la roda del temps just quan entri una pare­lla jove i sense fills amb els mobles que han com­prat a una botiga de franquícia sueca i hau­ran de cons­truir en forçós exer­cici de bri­co­latge: pobres infeliços que no conei­xen el final de la història i es pen­sen que tenen tot el temps per enda­vant!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.