Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Al·legories de Mad Max

L
La primera entrega de 'Mad Max' (1979) és una pel·lícula de sèrie B sense suc ni bruc

El 2015 és un any de seqüeles elaborades a foc lent: 55 anys després de la novel·la Matar un rossinyol, l'escriptora Harper Lee està a punt de publicar-ne la continuació. En el cas de Mad Max, són tres dècades les que han passat entre la tercera i la quarta part, Fúria a la carretera, totes dues (totes quatre, de fet) dirigides per George Miller.

La primera entrega de Mad Max (1979) és una pel·lícula de sèrie B sense suc ni bruc, però les posteriors es poden entendre com a al·legories de les tendències musicals del moment. Així, la segona, El guerrer de la carretera (1981), plasma la defensa d'un poblat de New Romantics assetjats per una banda de punk rockers. La tercera, La cúpula del tro (1985), introdueix la carismàtica Tina Turner com a mestressa absoluta de Bartertown. En la quarta (2015), en canvi, el rock és tan sols el fil musical de la batalla, i el guitarrista un titella literal del poder.

Després que la seva filla morís en la primera pel·lícula, Mad Max intenta redimir-se salvant nens. D'aquesta manera, s'entén l'empatia que mostra amb Feral Kid en la segona entrega, i l'arribada com a salvador al poblat dels Nens Perduts en la tercera. En l'última, Mad Max ha rejovenit, però l'humor de George Miller ha convertit els Nens Perduts en simpàtiques àvies guerreres (el film suggereix que el nou Mad Max no és sinó el Feral Kid que s'ha fet gran). Les ànsies de redempció del protagonista s'encomanen als altres personatges: al llarg de la pel·lícula, el guerrer Nux experimenta la mateixa purificació moral que el bull terrier de la taca a l'ull a la segona entrega de Babe, el porquet valent (1998), també dirigida per George Miller.

Fúria a la carretera

Mad Max, Fúria a la carretera és música i redempció, però també paradoxa. Immortan Joe mor i Imperator Furiosa és una dona més aviat tranquil·la. El més paradoxal és el protagonista, de qui ningú a la pel·lícula no coneix el nom, i que resulta de lluny el menys boig de tots, ja que només ell s'adona que la manera més segura d'anar endavant és tornar enrere (després de redimir-se, és clar). Una vegada ha pacificat una nova porció de desert postnuclear, Mad Max no pot aspirar a viure la resta de la seva vida al costat de Charlize Theron, gestionant feliçment la Ciutadella, sinó que ha de continuar redimint-se desfent greuges, adreçant el que és tort i protegint donzelles, com aquell altre cavaller que tampoc era boig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.