Esclat a Balaguer

va esclatar a Balaguer com vuit dies abans havia fet al paranimf de la Universitat de Cervera. Es tracta d'uns arranjaments musicals de molta qualitat sobre melodies populars d'origen àrab i andalusí que oxigenen i renoven el repertori de cançó coral del país. És un espectacle que, si gira, pot deixar petja arreu del país. Difícil de repetir si no és amb el conjunt amb què s'ha ofert aquesta vegada, perquè exigeix un cor flexible, bons solistes vocals, instrumentistes capaços i direcció impecable, com va ser el cas.

Xavier Puig, en un escrit que titula Ressons de l'Al-Andalus, explica que bona part de les melodies del programa es troben recollides per Pedrell, Higini Anglès, l'Obra del Cançoner Popular i Josep Crivillé, i que «han estat tradicionalment ignorades, ja sigui per les seves dificultats vocals, comprensives (fugen del diatonisme dels modes clàssics), o per raons culturals i polítiques, i s'ha tendit més al repertori popular estàndard, de caire centreeuropeu, basat en històries pirinenques». I d'aquestes melodies que s'haurien pogut donar amb criteris històrics, quasi despullades, amb veu i algun instrument de corda, en va sorgir la idea de confiar-ne els arranjaments a tres compositors actuals, la qual cosa va donar lloc a «versions noves, de llenguatge contemporani, per a cor mixt, cantaors solistes i grup instrumental». Les dues primeres, una Cançó de llaurar originària de Biosca (Segarra) i Casament desfet per una desgràcia, de la Ivorra també segarrenca, arranjades, respectivament, per Xavier Puig i Josep Lluís Guzman-Antich, ens van fer entrar instantàniament a la glòria, on la cantaora Sílvia Pérez Cruz ens va commoure amb un «plorava» quasi engolit i matisat fins a la mil·lèsima. Feliu Gasull, l'altre compositor i també integrant del conjunt instrumental, va confegir una obra ben contemporània amb el pretext del tema Cançó de pandero, provinent de Tàrrega, i que va sonar amb una rotunditat rítmica i tímbrica excepcionals. Una flor prompte és marcida, de Marçà (Priorat); un Testament d'Amèlia de melodia diferent de la més divulgada, de l'Aleixar (Baix Camp); la Jota i fandango, de Tortosa, i un Comte Arnau són les que destacaríem d'un conjunt de propostes totes interessants. Els cantaors foren la mencionada Sílvia Pérez Cruz i Eliseo Parra. Els instrumentistes, a més de l'esmentat Gasull a la guitarra, foren Olvido Lanza, violí; Igor Cortadellas, oboè; Dimitri Psonis, buzuki, santur i percussions àrabs, i Xavier Puertas, contrabaix. Tots òptims, així com el cor.