Guerrilla Corner
mar jiménez
Europa analfabeta
“Com hagués estat la meva vida si no hagués deixat el meu país? Més dur, més pobre, però també menys solitària, menys trencada; potser feliç”
Pedro Olalla, l'hel·lenista que acaba de publicar amb Acantilado Grecia en el aire, desgranava en una recent entrevista l'impacte que ha tingut al seu país d'adopció la doctrina de l'austeritat: més de 3.500 suïcidis el últims quatre anys, augment de la mortalitat infantil, una de cada quatre persones sota el llindar de la pobresa... “És un genocidi”, denuncia Pedro Olalla, que no veu cap altra solució que la sortida de l'euro del país hel·lè en una Europa que ignora la crisi humanitària del poble grec. El que els totalitarismes del segle XX no van aconseguir, destruir Europa, ho pot fer en el segle XXI un nou tipus de totalitarisme, el que encarna un capitalisme al servei de les elits extractives, que adopta la màscara de la inhumanitat i insolidaritat davant del patiment de les persones emigrades. Un totalitarisme econòmic i polític d'aparença democràtica que nega drets fonamentals com el de l'asil o el de l'habitatge.
Es fa inevitable comparar el drama social actual amb el viscut en el segle XX. Inevitable i necessari. Perquè si els que mouen els fils de la política europea recordessin d'on venim i intuïssin lleugerament el dolor que va patir Europa, com van patir els nostres avis per impulsar el somni social europeu, virarien immediatament la política econòmica. La lectura d'El món d'ahir de Stefan Zweig seria de lectura obligada per a aquests homes i dones. Però també recomanaria als qui converteixen l'acollida d'immigrants en una impúdica subhasta, La analfabeta. Relato autobiográfico de la hongaresa Agota Kristof. Aquest llibre, recentment editat per Alpha Decay, és un tresor, una petita gran obra mestra que no té res a envejar a Zweig. Amb una prosa senzilla, d'aparença inofensiva, mostra, a través del recorregut per la vida de Kristof, les cicatrius de l'Europa del segle XX.
Periple vital
L'autora, nascuda el 1935 a Hongria, narra el periple des del seu país natal a Suïssa, passant per Àustria, amb la seva filla acabada de néixer, i exposa el drama de l'exili interior i exterior, la petjada de la guerra i les dictadures, el dolor de renunciar a la llengua materna i haver-ne d'adoptar una de desconeguda i aliena. “Com hagués estat la meva vida si no hagués deixat el meu país? Més dur, més pobre, però també menys solitària, menys trencada; potser feliç”, es diu l'autora. Són innecessàries les referències al present.
Kristof s'anomena analfabeta per desconèixer la llengua de la seva d'acollida, el francès, en la qual després acabaria escrivint literatura de primer nivell. Ara bé, no és més analfabetisme ignorar deliberadament les lliçons de la història com ho fa el directori europeu? L'Europa d'avui sí que està governada per analfabets que ens porten a l'abisme econòmic i social. Però com deia Albert Camus, “arriba sempre un temps en què s'ha d'escollir entre la contemplació i acció”. Ja hi som.