Paraules noves

L'Observatori de Neologia, de la Universitat Pompeu Fabra, ha prioritzat sempre el mateix criteri per descobrir si una paraula és nova. És un criteri lexicogràfic, ajustat als seus objectius, pel qual l'absència d'una paraula o d'una accepció d'alguna paraula en els diccionaris referencials és el que atorga la condició de neologisme. Paraules com after, lumbersexual, appleaddicte... no les trobarem en cap diccionari: són noves.

Però aquest criteri, vàlid com qualsevol altre, atorga també la condició de neologisme a paraules com anticatalà, ebrenc, macrocrisi, vivenda, tonteria, barco... i tantes més que no surten en els diccionaris (el normatiu i els d'Enciclopèdia Catalana). Això fa saltar més d'un lingüista. “No fotem!”, va escriure Jaume Salvanyà (IEC) en saber que estelada va ser el neologisme del 2014. “Una paraula que fa més de vint anys que està documentada i que s'ha anat utilitzant de manera habitual no és de cap manera un neologisme.”

Hi ha tres criteris més que, tot i les dificultats per fer-los tan objectius com el lexicogràfic, potser es podrien integrar en el concepte de neologisme: el diacrònic, pel qual una paraula és nova si ha aparegut recentment (es tractaria de delimitar el significat de recentment: mesos, anys, quants?; i de tenir-ne documentada la primera aparició, la qual cosa pot ser impossible); el psicològic, pel qual una paraula és nova si els parlants la perceben com a tal (hi ha manlleus que ja no es perceben com a nous: barco o vivenda, per exemple), i el sistemàtic, pel qual una paraula nova sol presentar una primera fase d'inestabilitat formal o semàntica (hi ha qui escriu drone i qui en fa caure la e final).

L'Observatori de Neologia ha sabut créixer i envoltar-se d'una xarxa de grups de recerca. En el marc d'aquesta xarxa acaba de publicar un llibre molt recomanable: New words in Catalan (John Benjamins Publishing Company).

L'objectiu és nou: l'anàlisi de les paraules noves de les diferents modalitats dialectals del català.