Quan l'amor és transforma en art

Quan la galerista Sílvia Costa proposa a l'artista Lorenza Eisen la falsificació de l'obra de Joan Miró El segador, aquesta queda petrificada. Es tracta del mural que el pintor català va fer pet al Pavelló de la República a l'Exposició Universal de París del 1937. No entén l'artista com se li pot acudir una idea tan extravagant a la seva examant, però l'accepta perquè es troba sense mitjans. L'obra de Miró va estar encarada amb el Guernica, i després se'n va perdre el rastre. El pintor català la va reclamar, però es va fer fonedissa, segurament destruïda pels nazis. L'únic rastre que n'ha quedat han estat unes fotografies del pintor gestant-la.

Aquesta proposta inicia un relat agosarat i rocambolesc d'amor, desamor, traïcions i venjances, en què el passat estarà molt present en les decisions que prenguin els protagonistes actuals. I el present serà l'espill profund de reaccions, actuacions i decisions sentimentals, ben acolorides sexualment, que van influir en el procés creatiu dels murals que denunciaven la invasió feixista a Espanya. La novel·la viatja en el temps i en l'espai en quatre escenaris i èpoques diferents. Recrea la relació humana i artística entre els dos pintors a París i el sexe que les uneix. Un diàleg amanit per la visió política de cadascú. També ens portarà a la mateixa època a les pistes que ofereix un avi d'un poble francès que en la seva joventut va col·laborar amb els serveis secrets alemanys per fer desaparèixer el Guernica, però es van endur El segador. Serà la galerista d'art la qui investigarà la història de la desaparició, ben acompanyada pel professor Andreu Fortuny amb qui té un compte sentimental pendent. Els dos ens portaran a un altre escenari i època clau, quan la galerista va entrar a estudiar art a la seva aula. Per últim, l'època actual i la ciutat de Barcelona és on es mouen aquests protagonistes amb els somnis creatius de la Lorenza. que serà capaç d'imaginar i recrear amb nitidesa el Miró desaparegut. Amb aquest tramat ben teixit, uns personatges ben caracteritzats, tant els reals com els imaginaris, uns temes atractius i unes sorprenents atzagaiades que et van canviant el fil narratiu, Cirici ha modelat un relat en què unes històries enigmàtiques generen reflexions profundes sobre el sentit de la vida i l'art com a motor que la remou. I sempre amb les passions humanes com a referent creatiu i destructiu a la vegada, una constant en el temps, com mostra clarament en les diferents històries sentimentals que trobem en els escenaris en què es passeja el relat.