L'adhesiu més cobejat

Algun despistat ahir podria pensar que a Girona s'havia celebrat alguna competició esportiva als voltants de la Devesa en veure que més d'un portava a la samarreta una mena de dorsal. L'adhesiu en qüestió, visiblement enganxat a les samarretes amb una numeració curiosa, no era res més que el premi que alguns afortunats van obtenir en passar el primer tall del procés de selecció del càsting gironí de Joc de trons. Tota una recompensa, certament, que només 2.400 persones van obtenir després de viure una jornada maratoniana i que els concedirà el dret a ser properament escollides a participar com a figurants a la sèrie del moment, aquesta que només milions de persones d'arreu del planeta segueixen actualment.

Per això l'expectació, i per això l'alegria desbordada d'aquells que volen viure, ni que sigui de prop i des de dins, l'experiència del rodatge d'una ficció que, a més, és una de les seves preferides.

Un gironí, Robert Barrull, i les germanes Anna i Laura González, de Barcelona, van ser els primers a formar la cua diumenge a primera hora de la tarda. Aquella que ahir a primera hora del matí es perdia en el punt de fuga més llunyà dels arbres que esbossen la Devesa. No van dormir en tota la nit, però la seva persistència per ser els primers es va veure guardonada amb l'adhesiu més cobejat. Qui sap si acabaran sent escollits per participar en una escena amb els seus estimats personatges, Daenerys o Tyrion? Estarem atents a la pantalla.

La Maria, que es dedica al món de l'audiovisual, juntament amb el seu Kahl Drogo particular, confiava que la seva pinta de Dothraki convencés els seleccionadors, com així va ser en veure'ls sortir per la porta lateral del Palau Firal lluint orgullosos el preuat dorsal que els acredita com a preseleccionats. La veritat és que entre els primers de la fila, la majoria de cares en sortir eren d'alegria. Entre ells, en Joan Anton, el sisè per torn de la cua. Venia de Cambrils i s'enorgullia de ser de la Colla dels Diables Cagarieres, d'això i d'haver fet de figurant en ocasions anteriors. Ara ja podrà fardar de ser un dels elegits del càsting de Joc de trons i poder estar més a prop de la Khalesi. “Bé, i dels dracs”, hi va afegir, no sabem si per imular.

De més lluny, concretament d'Oviedo ressaltava d'entre la multitud la Maite, una noia de 44 anys que xerrava pels descosits, i això (o serà per això?) que no havia dormit. Per ser puntual a la cita gironina i no perdre-se'n ni una ha reservat “per si de cas” tres nits d'hotel a Girona i havia agafat un autobús, un tren rodalies i l'AVE. Tota una proesa, però com a “celtíbera que soy” tenia clar que la seleccionarien. No sabem si apareixerà finalment en la sisena temporada de la sèrie, però sí que té l'honor –i això no ho poden dir gaires– d'haver participat en el rodatge de la cinquena temporada, en una de les escenes del novè episodi filmat a Osuna. “Sóc una fan absoluta i allà vam viure una experiència extraordinària. El tracte de la productora i dels actors [entre d'altres, Peter Dinklage] va ser excel·lent. Ho tindré present tota la meva vida. És un somni complert”, va confessar emocionada la dona.

S'ha de dir que el privilegi de ser escollit guanya enters ens saber-se que a partir d'ara els encarregats de seleccionar els figurants són els directors de la sèrie, ja anunciats: cinc pesos pesants de la indústria televisiva com són Jeremy Podeswa, Daniel Sackheim, Jack Bender, Mark Mylod i Miguel Sapochnick. Tot un honor.

El mateix que no tindran, tot s'ha de dir, milers de persones que també van congregar-se al càsting. I aquí sí que no els val allò que “l'important és participar”. Un grup de noies es lamentaven de la seva sort. “Ha estat un fail”, deia una, mentre la seva amiga es queixava que els organitzadors podien haver concretat més els perfils que buscaven. Es nota que no havien participat als càstings de la segona part d'Ocho apellidos vascos, on es buscava gent d'entre 8 i 99 anys, sense cap característica concreta. I ja se sap com van anar les proves de selecció... el caos és poc.

Al seu costat, per acabar-ho d'adobar, una colla de nois celebraven cridant i abraçant-se que ells sí que havien aconseguit atreure l'interès dels productors. I com aquells malvats que tant pul·lulen per la sèrie proclamen en veu alta que per celebrar-ho lluirien orgullosos els adhesius, refregant-ho per davant de tothom de la gent que encara feia cua. Ni els Bolton o els Lannister serien tan cruels!