cultura

Patrimoni

La missió de donar a conèixer un monestir

Tot i que les primeres referències de Sant Serni de Tavèrnoles són de finals del segle VIII, l'origen d'aquest cenobi és incert, mentre que el seu punt àlgid va ser el 1040

Un veí, Pere Miquel, l'ha reobert per iniciativa personal i ofereix visites guiades

Alguns capitells són
a Barcelona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·leccionista

La voluntat d'un veí d'Anserall, Pere Miquel, ha permès reobrir el cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles als visitants. Miquel, de manera altruista, ofereix visites guiades a les restes del monestir i al seu entorn monumental, inclòs el Camí de Sant Jaume, que passa just per davant. Les visites són gratuïtes i l'únic requisit és concertar la cita prèvia amb antelació perquè Miquel ho pugui combinar amb les seves ocupacions laborals. En aquest sentit, Miquel assegura que “no costa gaire donar a conèixer el patrimoni del poble, ja que creiem que la gent se n'emportava una idea molt superficial”.

Per la seva part, el president del Centre d'Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall, Josep Maria Nogués, manifesta que “l'objectiu és promoure el desenvolupament cultural del territori”.

Sant Serni de Tavèrnoles és una abadia benedictina situada als afores del poble d'Anserall (Valls de Valira). Segons explica Nogués, el cenobi és d'origen visigòtic i episcopal, i tot i que les dades històriques es comencen a conèixer, però, a finals del segle VIII, els orígens d'aquest monestir no són gaire clars perquè els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals. El que sí assegura Nogués, és que “el seu moment de màxima esplendor és cap a l'any 1040, quan es consagra la nova església molt més gran”. El monestir va ser clausurat l'any 1542 quan l'edifici ja està en molt mal estat i només hi quedaven dos monjos. A més, ressalta que “la davallada de la comunitat comença amb el terratrèmol de 1428 amb epicentre a Camprodon”. Miquel explica que els visitants “s'interessen per tot allò que se'ls explica”. En aquest sentit, diu que “qualsevol detall de l'arquitectura, de la ubicació, de l'orientació, del mateix camí de Sant Jaume és un monument que per si sol destaca”. I conclou que “l'entorn natural que l'envolta fa que la gent no marxi mai indiferent”.

Reformat als anys setanta

L'estat actual del cenobi és conseqüència, doncs, dels efectes del terratrèmol. Actualment, i amb una reforma que es va fer als anys 70 a càrrec de Ponç Sorolla, resta de la primera època la gran capçalera de l'església amb l'absis, explica Nogués. També es conserva el transsepte que està rematat per unes absidioles. Nogués diu que “se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat del tot”. Encara s'hi pot veure una base rodona i gran part del campanar primitiu.

Barcelona i els EUA

El president de l'associació explica que del claustre situat al sud no en queda cap vestigi. En aquest sentit afirma que “es diu que era bessó del de la catedral de Santa Maria d'Urgell”. Nogués hi afegeix que alguns capitells són a Barcelona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·leccionista, al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven, entre altres peces, capitells, un frontal de l'altar del segle XII en el qual apareixen representats nou bisbes amb aurèoles i, a la catedral de la Seu d'Urgell, diversos documents, entre els quals hi ha el cartulari de l'abadia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.