cultura

Patrimoni

La missió de donar a conèixer un monestir

Tot i que les primeres referències de Sant Serni de Tavèrnoles són de finals del segle VIII, l'origen d'aquest cenobi és incert, mentre que el seu punt àlgid va ser el 1040

Un veí, Pere Miquel, l'ha reobert per iniciativa personal i ofereix visites guiades

Alguns capitells són
a Barcelona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·leccionista

La volun­tat d'un veí d'Anse­rall, Pere Miquel, ha permès reo­brir el cenobi de Sant Serni de Tavèrno­les als visi­tants. Miquel, de manera altru­ista, ofe­reix visi­tes guia­des a les res­tes del mones­tir i al seu entorn monu­men­tal, inclòs el Camí de Sant Jaume, que passa just per davant. Les visi­tes són gratuïtes i l'únic requi­sit és con­cer­tar la cita prèvia amb ante­lació perquè Miquel ho pugui com­bi­nar amb les seves ocu­pa­ci­ons labo­rals. En aquest sen­tit, Miquel asse­gura que “no costa gaire donar a conèixer el patri­moni del poble, ja que cre­iem que la gent se n'empor­tava una idea molt super­fi­cial”.

Per la seva part, el pre­si­dent del Cen­tre d'Estu­dis Sant Sadurní de Tavèrno­les-Anse­rall, Josep Maria Nogués, mani­festa que “l'objec­tiu és pro­moure el desen­vo­lu­pa­ment cul­tu­ral del ter­ri­tori”.

Sant Serni de Tavèrno­les és una aba­dia bene­dic­tina situ­ada als afo­res del poble d'Anse­rall (Valls de Valira). Segons explica Nogués, el cenobi és d'ori­gen visigòtic i epis­co­pal, i tot i que les dades històriques es comen­cen a conèixer, però, a finals del segle VIII, els orígens d'aquest mones­tir no són gaire clars perquè els mon­jos van fal­si­fi­car docu­ments en diver­ses oca­si­ons amb la fina­li­tat d'obte­nir bene­fi­cis papals. El que sí asse­gura Nogués, és que “el seu moment de màxima esplen­dor és cap a l'any 1040, quan es con­sa­gra la nova església molt més gran”. El mones­tir va ser clau­su­rat l'any 1542 quan l'edi­fici ja està en molt mal estat i només hi que­da­ven dos mon­jos. A més, res­salta que “la dava­llada de la comu­ni­tat comença amb el ter­ratrèmol de 1428 amb epi­cen­tre a Cam­pro­don”. Miquel explica que els visi­tants “s'interes­sen per tot allò que se'ls explica”. En aquest sen­tit, diu que “qual­se­vol detall de l'arqui­tec­tura, de la ubi­cació, de l'ori­en­tació, del mateix camí de Sant Jaume és un monu­ment que per si sol des­taca”. I con­clou que “l'entorn natu­ral que l'envolta fa que la gent no marxi mai indi­fe­rent”.

Refor­mat als anys setanta

L'estat actual del cenobi és con­seqüència, doncs, dels efec­tes del ter­ratrèmol. Actu­al­ment, i amb una reforma que es va fer als anys 70 a càrrec de Ponç Soro­lla, resta de la pri­mera època la gran capçalera de l'església amb l'absis, explica Nogués. També es con­serva el trans­septe que està rema­tat per unes absi­di­o­les. Nogués diu que “se sap que cons­tava de tres naus encara que aques­tes no s'han con­ser­vat del tot”. Encara s'hi pot veure una base rodona i gran part del cam­pa­nar pri­mi­tiu.

Bar­ce­lona i els EUA

El pre­si­dent de l'asso­ci­ació explica que del claus­tre situat al sud no en queda cap ves­tigi. En aquest sen­tit afirma que “es diu que era bessó del de la cate­dral de Santa Maria d'Urgell”. Nogués hi afe­geix que alguns capi­tells són a Bar­ce­lona i als EUA, ja que van ser venuts a un col·lec­ci­o­nista, al Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya es con­ser­ven, entre altres peces, capi­tells, un fron­tal de l'altar del segle XII en el qual apa­rei­xen repre­sen­tats nou bis­bes amb aurèoles i, a la cate­dral de la Seu d'Urgell, diver­sos docu­ments, entre els quals hi ha el car­tu­lari de l'aba­dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.