cultura

Fe en l'art i en l'home

El monestir romànic de Santa Cecília, a Montserrat, es reinventa com a centre d'art contemporani amb obres abstractes de l'irlandès Sean Scully

La Diputació de Barcelona ha assumit la rehabilitació de l'església, del segle X
El reconegut artista irlandès ha gestat un conjunt de 22 peces, entre pintures i vitralls

Quan l'artista Sean Scully (Dublín, 1945) va visitar per primera vegada el monestir de Santa Cecília, es va entusiasmar. En aquelles parets al límit de la ruïna, hi va visualitzar un futur projecte artístic singular que irradiés fe en l'art com a salvaguarda de les llibertats de l'home. Tal com molts anys abans havien fet Matisse a Vence i Rothko a Houston. Semblant, però a la muntanya de Montserrat. D'aquest ímpetu inicial, ja en fa una dècada, i a diferència de tants desitjos i somnis utòpics que acostumen a tenir els artistes, aquest sí que s'ha complert.

Montserrat té un altre perfum des de dijous. I, sobretot, un altre color. L'Espai d'Art Sean Scully ha obert amb una proposta única. Espectacular. Emocionant. L'artista irlandès, un dels més reconeguts de l'escena internacional, ha fet una intervenció especial a la petita església, situada al terme municipal de Marganell, a la façana més hipnòtica de la muntanya màgica. És un conjunt de 22 obres, entre pintures i vitralls, que han carregat l'edifici d'un nou sentiment.

“Sentiment, pur sentiment, d'amor i de pau”, exclama el pare Josep Laplana, director del Museu de Montserrat, còmplice total en aquesta aventura que connecta els fonaments romànics catalans amb l'art més avantguardista. Scully és un pintor d'adscripció abstracta que articula el seu llenguatge amb camps de colors impregnats de sentiment. A la capella Scully, com alguns ja l'anomenen per equiparar-la amb la famosa Rothko Chapel, cal entrar-hi amb uns ulls nets, avisa Laplana. “És diferent de tot. No està amarada d'un sentiment profà, ordinari, com el que et pots trobar en un museu. És molt diferent, per la seva intensitat”, insisteix.

El conjunt funciona com un tot, per bé que hi ha una obra que alça la seva veu pròpia. És de grandíssim format i es diu Holly Stationes. Quan Scully va visitar per primera vegada el monestir de Santa Cecília, el 5 de juliol del 2005, ja va pensar en aquesta peça que evoca i invoca les catorze estacions del viacrucis per marcar el seu territori artístic. La va crear en record de la seva mare, una cantant irlandesa, la mort de la qual encara plorava. Scully va percebre de seguida les sonoritats de Santa Cecília per fer-la lluir. I va demanar al pare Laplana que pensés i incrustés en la immensa pintura una frase en llatí per apel·lar a la força de l'espiritualitat per sanar ferides molt interiors.

Holly Stationes va ser una mena de llavor que, un cop plantada, va començar a créixer sense fre. L'artista es va engrescar de seguida i va començar a imaginar-se altres obres per a l'espai. Mentrestant, la Diputació va assumir el cost de la rehabilitació de l'església, d'aproximadament un milió d'euros, en molt mal estat perquè feia dues dècades que estava pràcticament abandonada. Fins a l'últim moment, Scully ha improvisat. Ha fet i ha desfet. No ha volgut deixar ni un racó verge d'art. Ningú pot donar per fet que doni el projecte per acabat. “Sempre que ve aquí s'emociona i comença a imaginar-se coses i més coses!”, adverteix el pare Laplana.

Scully fa deu anys que coneix i estima Montserrat –hi va batejar el seu fill, Oisin, la seva passió després de perdre'n un altre, de fill–, però en fa més, vint, que coneix i estima Catalunya. Té estudi a Barcelona des de mitjan anys noranta. Va i ve segons li mana la seva agitada agenda. Al cor del seu treball artístic hi ha un neguit, a vegades una terrible angoixa, per cercar les seves arrels irlandeses. D'orígens molt humils, Scully, de nacionalitat nord-americana, és actualment un dels artistes contemporanis més cotitzats. A Montserrat prefereixen no esbombar el valor econòmic d'aquest conjunt que atresoren. Val milions d'euros.

Scully ho ha regalat tot. Tot. Ell s'endú com a recompensa noves experiències amb processos creatius que mai s'havia plantejat. Per exemple, amb el fresc. N'ha realitzat tres, petits però colpidors. Amb el vitrall, ha fet autèntiques delicadeses. Per exemple, ha vestit el mur de l'altar amb una segona pell de tres colors. Tres creus, dues de les quals penjades a la paret, precioses, revelen el sentit religiós de l'artista. És catòlic, sí, però sobretot una fera espiritual. No ha fet res que incomodi un visitant d'una altra creença. “Tot el conjunt és una harmonia de les religions”, precisa el pare Laplana. Quant a les pintures, la majoria reposen sobre un suport d'alumini o de coure –només hi ha una tela– per motius de conservació. L'església s'ha rehabilitat amb criteris museístics. L'art de Scully hi haurà de lluir molts anys, aquí.

Al visitant de Santa Cecília el rep una sala autònoma en la qual es traça la història de l'església, fundada al segle X, i es rememoren les excavacions que hi va fer als anys vint del segle passat Josep Puig i Cadafalch, a la recerca de les essències del geni artístic de la primigènia nació catalana. Les restes arqueològiques d'un passat que s'entossudeix a ser present són les que conviden a entrar pròpiament a l'Espai d'Art Sean Scully. L'artista no ha volgut que la llum desafiés directament les obres, exceptuant el sector de l'altar. La il·luminació sura del sostre i regalima per les parets. L'atmosfera és clara i reposada. Tot està disposat per emocionar. I emociona.

L'Espai d'Art serà un imant per als bons amants de l'art contemporani. Els seus responsables no volen allaus de visitants. “Pervertiria el seu sentit”, adverteixen. L'entrada costa 7 euros i inclou una audioguia. El silenci per davant de tot. Més endavant, Laplana i el seu equip volen activar un programa d'activitats, com ara un cicle de concerts selectes. En suspens queda l'altre gran projecte que té el pintor per a Catalunya: un museu amb el millor de la seva obra. L'alcalde Xavier Trias el volia per a la Muntanya dels Museus, a Montjuïc. Són uns altres temps i caldrà veure si tira endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia