Tele/eXprés cultural

Al llarg de les darreres dècades, els diaris amb cara i ulls han deixat el generalisme davant l'especialització. L'aposta pels temes minoritaris els ha fet salvar-se del temporal. Els diaris que tenen suplements culturals potents són els que compten, els altres simplement es disputen el protagonisme davant un amic tan banal com invencible: la televisió. La tradició dels suplements culturals ve de lluny. Un dels primers diaris amb capital íntegrament privat –enmig de la massiva i corrosiva Prensa del Movimiento– va ser Tele/eXprés, que amb l'arribada de Manuel Ibánez Escofet a la direcció, es va obrir al debat cultural i, fins i tot, a les pàgines en català. Al capdavant d'aquelles planes va col·locar dos moderns, els escriptors Josep Maria Carandell i José Luis Giménez-Frontín, acompanyats de Jaume Melendres, Robert Saladrigas i tot un estol d'especialistes que podien signar articles sobre literatura juvenil, crítica o algunes de les figures del moment, com Barral, Castellet o Marsé. L'entusiasme encomanadís d'Escofet es va traslladar a totes les iniciatives d 'aquells joves brillants.

El meu pare el comprava a la tarda i confesso que enyoro tant aquelles pàgines com les del també desaparegut Mundo Diario –vinculat a l'empresari Sebastià Auger. Moltes d'aquestes vivències les recull Alberto Cabello (Cornellà, 1980) a l'assaig Tele/eXprés, cultura i crítica literaria, que ha publicat Zumaque, un petit segell andalús. La immersió en els moments d'incertesa i aspiracions són recreats per Cabello, que traça una comparativa amb altres diaris continentals del moment i ens acosta col·laboradors, els efectes de la censura, però també la incorporació del català, fins i tot com una oportunitat de negoci! L'estudi de Cabello val molt la pena.