cultura

Passió en pantalla gran

EXPOSICIÓ Obre les portes l'Espai Museístic del Cinema a Vallbona de les Monges, que aplega 140 peces i objectes de tecnologia cinematogràfica VALOR La col·lecció de Josep M. Queraltó mostra des de peces del segle XIX i fins al digital

Men­tre la mula des­can­sava, Josep Maria Que­raltó va apren­dre ràdio i elec­tri­ci­tat al tros, amb un curs per cor­res­pondència que es pagava fent de maqui­nista de cinema el cap de set­mana. Que­raltó és ara pro­pi­e­tari d'una de les col·lec­ci­ons de mate­rial cine­ma­togràfic més impor­tants d'Europa, però va començar el negoci a lloms d'una bici­cleta, arre­glant ràdios. Empès pel desig de tirar enda­vant a través d'un apre­nen­tatge que li pos­si­bi­lités anar a Bar­ce­lona amb eines per gua­nyar-se millor la vida.

L'Espai Museístic del Cinema s'acaba d'inau­gu­rar pre­ci­sa­ment al seu poble natal, Vall­bona de les Mon­ges. En dues sales, s'hi poden con­tem­plar un cen­te­nar llarg d'objec­tes que reflec­tei­xen, alhora, la història tec­nològica del cinema i la de la passió d'aquest col·lec­ci­o­nista.

Si el vídeo no ha aca­bat matant la ràdio, als anys 70 la crisi de les sales per l'apa­rició de la tele­visió amb la qual es va tro­bar Que­raltó va ser, de fet, el nai­xe­ment d'una empresa fona­men­tal per a la seva col·lecció. A Bar­ce­lona, amb dos socis més, Que­raltó va mun­tar l'empresa Kelo­nik. Junts van reno­var el 70% de les sales de l'Estat espa­nyol. “El cinema era massa impor­tant per des­a­parèixer. És el setè art i ho serà sem­pre. Ales­ho­res, hi havia tres maqui­nis­tes i dues màqui­nes, el ter­cer era per rebo­bi­nar”. Kelo­nik va aca­bar auto­ma­tit­zant tant el procés que una sola per­sona tenia temps per fer altres coses, explica Que­raltó. Durant dues dècades, amb cada sala que des­mun­tava, Que­raltó es que­dava amb els antics apa­rells. “Sem­blava una mica un dra­paire, unes màqui­nes acu­mu­la­des fins i tot a les esca­les...”, recorda.

La selecció de Vall­bona inclou valu­o­ses peces dels ini­cis del cinema. Com una llan­terna màgica ano­me­nada Lam­pa­dos­copi (1880), que usava la font de llum d'un quinqué. Al cos­tat i de la mateixa època, una altra llan­terna, ale­ma­nya, amb cre­ma­dor d'oli que treia el fum per una xeme­neia. O el zoòtrop, inven­tat el 1934, que és la base del cinema en movi­ment. Apa­rells adqui­rits a altres col·lec­ci­o­nis­tes al llarg d'una vida de 78 anys. Que­raltó en des­taca un dels pri­mers cine­matògrafs dels ger­mans Lumière, qui jun­ta­ment amb Edi­son, van ser pio­ners de la tec­no­lo­gia cine­ma­togràfica. Amb ell, es va gra­var La salida de misa de doze de la basílica de la vir­gen del Pilar, con­si­de­rada la pri­mera pel·lícula fil­mada a l'Estat espa­nyol.

Ràdios, tele­vi­sors, videocàmeres, fil­ma­do­res, pro­jec­tors de cinema mut i de sonor.... Que­raltó con­ti­nua sent un “mane­tes” per a la repa­ració d'apa­rells. El 35% de les peces de la seva col·lecció fun­ci­o­nen. “No saps el que n'he après tot des­mun­tant-les i fent-les fun­ci­o­nar. El plaer que dóna quan res­tau­res un peça, t'asseus a veure una pel·lícula i es veu... és fas­ci­nant!”, asse­gura. Una de les sales està dedi­cada a la seva figura. Repro­du­eix el seu taller de repa­ració de ràdios. A més de con­ser­var la vella bici­cleta del 1910 i foto­gra­fies amb direc­tors, artis­tes i pro­duc­tors de la mei­tat del segle XX. L'espai aplega 140 peces, però la seva col·lecció volta les 20.000. “Fa anys que vaig dar­rere d'alcal­des, con­se­llers i ins­ti­tu­ci­ons per expo­sar-les en un museu a Bar­ce­lona. Quan la veuen que­den mera­ve­llats i em dema­nen que no marxi de Cata­lu­nya.” La gènesi del pro­jecte de Vall­bona va començar fa set anys, amb una expo­sició que va fer a Sit­ges i en la qual l'alcalde urge­llenc li va sug­ge­rir de por­tar una part de les peces al poble. Que­raltó con­ti­nua mal­dant perquè gran part de la seva col·lecció surti del magat­zem. Ara ha produït un docu­men­tal per impul­sar el pro­jecte bar­ce­loní. S'estre­narà a l'octu­bre a la Fil­mo­teca de Cata­lu­nya i pot ser es veurà a la gala dels Pre­mis Gaudí.

Apas­si­o­nat per la tècnica, Que­raltó sem­pre s'ha mirat “de reüll” l'art cine­ma­togràfic. Com no podia ser d'una altra manera, la seva pel·lícula pre­di­lecta és Cinema para­diso. Pot ser perquè, des­mun­tant les velles sales encara es tro­bava maqui­nis­tes amb la car­ma­nyola escal­fant-se al cos­tat dels car­bons. La història de la col·lecció comença a finals del segle XIX –amb el propi invent de la imatge en movi­ment–, però mort amb el digi­tal. “És una tec­no­lo­gia més neta, que reque­reix menys per­so­nal. Sin­ce­ra­ment, pen­sava que la indústria no se'n sor­ti­ria de plas­mar les imat­ges en aque­lles pan­ta­lles tan grans... S'hi han tren­cat el cap, però també s'ho cobren. Jo, amb qua­tre fer­ros i qua­tre coses més també faig cinema”, mani­festa.

Des de la pers­pec­tiva d'haver vis­cut en directe ja una crisi a les sales, con­si­dera que sobre­viu­ran als can­vis tec­nològics. “Et fan sor­tir de casa i la imatge en pan­ta­lla gran és més real, es viu més.”

Ara, fins i tot, quan va al cinema amb els néts, reco­neix que “esgar­rapa” algu­nes cris­pe­tes. “Mira, no m'agra­da­ven, però aquí sí que hi han tro­bat una història.”

LA XIFRA

20.000
peces
formen la col·lecció privada de Queraltó. A Vallbona de les Monges, exposa 140 objectes.

LA FRASE

Fa anys que vaig al darrere d'exposar-les també a Barcelona. Em demanen que no marxin de Catalunya
Josep Ma. Queraltó
Col·leccionista


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia