Duet bisbalenc al bosc

Podria haver sigut un duel musical, un combat amb guitarres en un bosc a mitjanit, entre dos hereus bisbalencs per guanyar-se el favor d'alguna mossa. Però tot i el joc de desafiament – Sanjosex va carregar la primera cançó amb Fem l'amor i Mazoni va contestar amb El riu– el primer dels quatre concerts amb què el festival Estunart de Porqueres acomiada la seva setena i última edició es va convertir en un recital d'amics músics, del mateix poble, que es coneixen i s'entenen, per acabar seduint un públic, ja d'entrada encaterinat per l'entorn, un bosc fet d'esquerdes de travertí on la llegenda diu que habitaven les dones d'aigua de l'estany de Banyoles. Sanjosex ja havia tocat a l'Estunart, el 2009, amb El Petit de Cal Eril. Però aquesta última tanda del festival busca el factor sorpresa: el públic no sap qui va a veure, de la mateixa manera que ningú sap la contrasenya quan s'entra en un local clandestí, i, a més, es comparteix escenari amb un músic que no l'ha trepitjat abans. La fórmula del duet acaba funcionant; perquè el de dimarts a la nit va ser un concert de compartir, d'admiració i de fer visibles unes diferències que, al capdavall, els uneixen: Mazoni canta Perduts en la boira i Sanjosex continua amb Bob Dylan –confessant que no li agrada, però que la gent la hi demana–. I va ser la invocació del popa dels cantautors la que va revelar els diferents matisos d'una cançó: Mazoni era de Beatles i tot sonava més pop i Sanjosex era de Dylan però també la seva guitarra tenia un deix més rumbero, talcom va explicar, entre rialles, oblits de lletra i els pedals de la guitarra a la qual no s'acabava d'acomodar. Va ser una nit per reivindicar les essències, amb Baix-Montgrí, com va voler recordar Sanjosex, o la pertinença de poble amb Les mitgeres al descobert, però també, en general, de vindicar una música que connecta amb el que ets perquè t'explica no només referències comunes, pròpies, sinó d'aquí. I en el clima procliu, Mazoni va tocar a petició del públic Caputxeta. Era inevitable no incloure Exigim eufòria o que asseguts, al terra o enfilats a les roques, no se'ns escapés corejar A.I.L.O.D.I.U o Apocalipsi Now. I si no hi hagués hagut hora per deixar el bosc a les fades, pactada a mitjanit, el duet hagués continuat després de l'homenatge a Dylan cantant All Along de Watchtower. Va quedar clar que hi ha més “herois comuns”entre Sanjosex i Mazoni. Així, en els bisos regalats, un final de comunió: Tell My Why, de Neil Young, cantada entre el públic, com músics de casa que són.