correspondència
d. sam abrams. ferran aísa
El baptisme del progrés
El targarí Xavier Garcia ha compilat la correspondència entre els editors i escriptors Joan Oliver i Joaquim Molas per a Pagès Editors
En una de les cartes que Joaquim Molas va enviar a Joan Oliver/Pere Quart entre 1959 i 1982, ara, per sort, rigorosament editades per Xavier Garcia i bellament editades per Pagès Editors, el catedràtic, aleshores un lector a la Universitat de Liverpool, escrivia amb ironia sobre la concessió del premi Ausiàs March a Vacances pagades el mateix 1959: “En la persona de vostè, la literatura catalana deu haver rebut el baptisme del Progrés, no?”
És evident que Molas es referia als grans canvis que s'estaven produint en el panorama de la poesia catalana després de la mort de Carles Riba: un abandó de l'estètica post-simbolista i una forta virada cap a la poesia engagée, cap al realisme social o històric. A la mateixa carta, Molas confessa, referint-se a l'autor de les Elegies de Bierville, només quatre mesos després del seu enterrament: “... desgraciadament, el Mestre no m'interessa gens. Ni gens ni mica.”
Aquesta gran transformació del món de la literatura catalana al llarg de la dècada dels anys seixanta i setanta del segle passat és el rerefons de les 40 cartes aplegades a Diàleg epistolar il·lustrat (1959-1982) d'Oliver i Molas. El diàleg s'inclina a favor d'Oliver amb 26 cartes. La conversa epistolar agafa els dos interlocutors en un moment important de les seves vides i carreres. Pere Quart estava renovant la seva poètica a Terra de naufragis i, amb traduccions i obres originals com Ball robat, estava intentant fer-se un lloc als escenaris barcelonins, queixant-se a Molas: “Si sóc un home de teatre!” Per la seva banda, Joaquim Molas estava acabant la seva formació com a crític, amb lectures profitoses de Raymond Williams i György Lukács, preparant-se per desembarcar a Catalunya i convertir-se en un referent absolut de la cultura universitària i literària a partir d'iniciatives com la controvertida antologia Poesia catalana del segle XX o col·leccions de gran significació com Antologia Catalana o revistes com Els Marges.
Com a mostres de l'art epistolar, des d'un punt de vista estrictament literari, la quarantena de cartes entre els dos corresponsals no té gaire interès. En aquesta ocasió, ni Oliver ni Molas estan a l'altura d'epistològrafs com Maragall, Bartra, Bladé i Desumvila, Espriu, Riba i Sales. Crec que aquest fet acaba anant a favor del volum perquè el baix nivell literari és directament proporcional, a la inversa, al grau de confiança, estima i franquesa entre els dos autors. Són cartes que tenen un interès documental perquè estan farcides de dades personals, professionals, socials, culturals de dues personalitats centrals de la cultura catalana del segle XX. Oliver i Molas es retraten, respectivament, com un gran mestre descol·locat i un jove ambiciós, dogmàtic i demagògic, i comparteixen èxits, derrotes, projectes, somnis, xafarderies, notícies, crítiques... Cap estudiós de la literatura i cultura d'aquest país al segle XX no podrà saltar-se aquest llibre.
Ara bé, la part més espectacular del llibre és, sens dubte, la qualitat extraordinària de l'edició. La cura del text és impecable i l'apartat de notes, vora de 60 pàgines!, és simplement impressionant, tot i que hi ha alguna nota que falta i alguna que sobra. Les notes aporten tota mena de precisions i referències. També cal ressaltar les contínues il·lustracions que salpebren tot el llibre: facsímils de totes les cartes, fotos dels autors, cobertes de llibres i revistes, caràtules, il·lustracions, pòsters, programes de mà, logos...
Un llibre treballat i completíssim.
Epístoles il·lustrades
Joan Oliver (1899-1986) i Joaquim Molas (1930-2015) van intercanviar sovint opinions literàries a través d'una correspondència que fluctua en el temps, entre el 9 d'octubre de 1959 fins al 29 d'abril de 1982. Xavier Garcia ha fet la recerca de les cartes a l'Arxiu Històric de Sabadell i al particular de Joaquim Molas. Total quaranta cartes de dos dels grans mestres de la literatura catalana del segle XX. Entre 1959 i 1961 són més abundant les lletres de Molas a Oliver, però del 1963 fins el 1982 totes les cartes són només del poeta, ja que no hi ha cap resposta. Xavier Garcia ha fet una acurada edició amb nombroses il·lustracions amb els llibres publicats tant per Oliver com per Molas. I, a més, l'escriptor targarí ha efectuat un estudi realment seriós i documentat sobre cadascuna de les cartes on apareixen els principals noms, sobretot, de la cultura i la literatura catalana contemporània. A l'acte de presentació a Barcelona, a l'Institut d'Estudis Catalans, hi va assistir Josep M. Benet i Jornet, que va explicar diverses anècdotes de Joaquim Molas a l'època en què ell era alumne seu a la Universitat de Barcelona. A més de l'autor de la recopilació, va intervenir-hi el crític literari Àlex Broch; i es va clausurar l'acte amb un espectacle de claqué efectuat per Jofre, un jove de Tàrrega que ballà al so del poema Tirallonga de monosíl·labs recitat per Xavier Garcia i, finalment, el Mag Lari va fer un joc de màgia amb cartes. La primera missiva l'escriu Molas des del carrer Ivanhoe de Liverpool al poc temps d'haver arribat a terra anglesa per ampliar els seus estudis a la Universitat. Molas en aquesta carta es dirigeix a l'“enyorada gent de Bonpiani City”, referint-se, com afirma Xavier Garcia a l'estudi de la correspondència, al Diccionario literario de todos los tiempos (12 volums) publicat per Montaner y Simón (Barcelona, 1959), versió castellana que va dirigir Martí de Riquer. La gent del Bompiani eren els exalumnes de Riquer: Antoni Comas, Paco Noy, Sergi Beser, Joaquim Molas... Molas es dirigeix sempre de vostè en el seu tracte a Oliver, en canvi l'escriptor sabadellenc fa servir en la seva col·loquial correspondència un tuteig cordial. El 13 de novembre de 1959 li escriu: “Estimat doctor Molas. [...] Ara acabo de rebre i de llegir les teves ratlles. M'atabales a preguntes, és cert. I provo de contestar-les totes. Altres interrogatoris més enutjosos he de sofrir.” Pere Quart li confirma que li han atorgat el premi Ausiàs March-Beniarjó i que ha fet el viatge a Gandia en companyia de José Agustín Goytisolo. El poeta cita el jurat del premi format per Castellet, Espriu i Fuster. El llibre recull diversos poemes de Pere Quart com L'Auca del Bompiani i Auca de Tossa i altres textos de Molas i Manent, que enriqueixen encara més aquesta joia de la memòria literària del nostre país.