cultura
Lluís Homar
actor
“Em mou l'entusiasme, i això em fa sentir viu”
De Filippo i Cristina Comencini tenen en comú voler conèixer una mica més l'ànima humana
Saverio Crispo era un actor que “es bevia la vida”, que va triomfar a Itàlia als anys 50 i 60, i es va convertir en un sex symbol i una estrella internacional. Deu anys després de la seva mort, les cinc filles que va tenir (amb actrius d'arreu del món) i dues de les seves exdones es reuneixen en el seu poble del sud d'Itàlia per homenatjar-lo. Aquest és el punt de partida de Mi familia italiana, una comèdia que s'estrena avui, dirigida per Cristina Comencini i protagonitzada sobretot per actrius: Virna Lisi –morta després del rodatge–, Marisa Paredes, Valeria Bruni Tedeschi, Candela Peña... Però també hi apareixen Jordi Mollà i Lluís Homar, en el paper d'un especialista que havia doblat Saverio.
Fa la sensació que viu un moment pletòric de la seva carrera. És així?
Jo crec que sí, és un bon moment. No sé si sóc el que ha de dir això, però crec que estic al millor moment de la meva carrera. I crec que té a veure amb mi com a persona. Em sento més afinat que mai en la vida, i és curiós que, professionalment, les coses també em van bé. Em queda molt per aprendre, però em mou l'entusiasme, la capacitat d'apassionar-me, tant a nivell personal com professional, i això em fa sentir viu.Jo crec que estic en el meu millor moment personal i professional.
El seu 2015 és molt ‘italià'?
És una coincidència, però sí, vaig fer aquesta pel·lícula amb Cristina Comencini que s'estrena ara, i vaig fer L'art de la comèdia d'Eduardo de Filippo, al TNC, tot i que el vam fer en català. La diferència de la pel·lícula amb l'obra de teatre és que és la primera vegada que tenia l'oportunitat de poder interpretar en italià. Per circumstàncies que tenen a veure amb el món del teatre, no és que el parli bé, però el parlo. Havia fet pel·lícules en anglès i francès, però mai en italià, i em va sorgir aquesta ocasió fantàstica per fer-ho.
Hi veu ‘ingredients italians' en comú, entre ‘Mi familia italiana' i ‘L'art de la comèdia'?
És complicat trobar-ne, però finalment, amb la Cristina Comencini intentàvem fer el mateix que a L'art de la comèdia amb el Xavier Albertí, que era el dramaturg. Comencini en cap moment intenta fer comèdia italiana, vol que els personatges siguin persones humanes, que estiguin fets des de la veritat. La voluntat de respectar l'ésser humà és comuna a De Filippo, no volen distorsionar, sinó conèixer una mica més l'ànima humana. És cert que l'univers femení té una importància cabdal en la pel·lícula, però sempre amb aquesta voluntat de conèixer l'ànima humana i ser millors persones.
Reunir en una gran casa les cinc filles –de mares diferents– i dues exdones d'una estrella italiana que va morir fa deu anys... Sembla un terreny abonat als excessos, però la pel·lícula funciona, i mai perd l'equilibri. Quin és, el secret?
Jo crec que funciona justament per aquesta dimensió humana que dèiem, que li dóna Comencini. Sovint la comèdia, en l'intent de fer riure, se'n va cap al disbarat. Només poden mantenir l'equilibri els que realment són bons. Si jugues amb persones, personatges i situacions tan diferents, tan contrastades, i de cop i volta tot casa, és perquè darrere hi ha una persona que ho té clar, que sap el que té entre mans, i que té un bagatge, hi ha un discurs, una voluntat.
El seu paper és petit, però és molt intens i té escenes realment importants...
És un personatge secundari que, quan apareix, ja està tot molt al seu lloc, però és un personatge amb sorpreses i que, al final, és el desencadenant perquè tot allò es mogui i acabi bé, perquè, com a tota comèdia, vagi a millor.
Tenia en ment algun actor, quan pensava en Saverio? Potser Mastroianni, o Gassman?
Els tenia presents, però tal com la mateixa directora explicava, Saverio Crispo tenia una mica de tots, però a la vegada no era ningú en concret. Fins i tot té de Luigi Comencini [pare de la directora], que era una personalitat molt forta, i la Cristina té diverses germanes.
Quins projectes té, els propers mesos?
Entre el 23 de setembre al 25 d'octubre estaré al Borràs amb Terra baixa, vam acabar les representacions allà estan a dalt de tot i em van oferir tornar-hi. Després farem bolos fins acabar l'any. A mitjan setembre començo paral·lelament la segona temporada de la sèrie Bajo sospecha, hauré de combinar la feina entre Madrid i Barcelona. I al desembre començo els assajos d'El professor Bernhardi, amb direcció de Xavier Albertí al Teatre Nacional de Catalunya.Ara estic descansant i agafant energies, perquè em ve una tardor intensa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.