Notable salt de l'èpica a la intimitat

Wadji Mouawad modula la seva èpica, que tant l'ha situat en la car­te­llera inter­na­ci­o­nal, i redi­men­si­ona Soeurs (Ger­ma­nes) en una petita història d'una petita injustícia, però igual­ment de rei­vin­di­ca­ble. En aquesta nova peça hi ha la força poètica del seu text i el seu uni­vers de libanès que pro­cura inte­grar-se en el Que­bec d'avui. Ha can­viat la seva dèria pel thri­ller san­gui­nari (de fet, en la seva ante­rior tetra­lo­gia sovint havia de pas­sar pels epi­so­dis de la guerra i la violència gratuïta) i ara ho com­pensa amb un humor ben quo­tidià. Una crítica que ente­nem molt bé en aquesta Cata­lu­nya bilingüe, per molts que alguns insis­tei­xin que el cas­tellà és mino­ri­tari. I sí, el per­so­natge, com la seva mare, se sent exi­liat i reac­ci­ona com mai. Pot­ser per això, s'aver­go­nyeix i busca entre el somier i el matalàs la ver­go­nya amb què reconèixer que aque­lla des­trossa és obra d'una excel·lent medi­a­dora de con­flic­tes, a punt de sege­llar una de les con­ver­ses impos­si­bles entre pode­ro­sos de l'Àfrica.

L'ús de la tec­no­lo­gia és molt acu­rat, perquè per­met un diàleg impos­si­ble amb l'habi­tació domòtica o haver de supor­tar la tira­nia de la ignorància d'una nevera intel·ligent que es creu per­fecta. Però el dibuix a mà alçada cons­truint el pai­satge de la cam­bra ho retorna al món artesà, de con­tracte en tovalló de paper. L'actriu tri­omfa, tot i no ser una obra en què hagi de des­ple­gar els seus extrems inter­pre­ta­tius. No s'arriba a per­dre en cap tragèdia èpica. Pot­ser la major difi­cul­tat dra­matúrgica és acon­se­guir que el públic enten­gui una con­versa escol­tant-ne només la mei­tat. Aquí amaga, juga­ner, part de la infor­mació. No ho feia pas en l'Skype de l'informàtic i el seu fill a Cels (Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, 2014).

Mouawad aigua­leix la seva con­tundència, però no rebaixa el to. En comp­tes de tragèdia, hi posa tocs d'humor entra­nya­ble. El seu uni­vers de bus­car la iden­ti­tat de cadascú, el seu jo més íntim, con­ti­nua apor­tant el batec del mun­tatge i de la seva lite­ra­tura dramàtica.