cultura

Wim Wenders

director de cinema

“Només el contacte humà ens pot redimir”

Els paisatges per a mi són importantíssims en una pel·lícula, són gairebé com paisatges de l'ànima

Figura destacada del Nou Cinema alemany gràcies a títols com París, Texas (1984) i El cielo sobre Berlín (1987), Wim Wenders ha continuat en primera línia del cinema internacional amb treballs tan notables com Buena Vista Social Club, Tierra de abundancia, Pina o La sal de la tierra, nominada aquest any als Oscars. Avui estrena Todo saldrá bien, el seu retorn a la ficció amb l' exploració de les conseqüències que té un accident de cotxe mortal en la vida del conductor (James Franco) i la mare de la víctima (Charlotte Gainsburg). El cineasta prepara un projecte artístic per a la Fundació Sorigué de Lleida, que ja va exposar fotos seves l'any passat.

Per què diu que és aquesta història, que l'ha triat a vostè, i no pas a l'inrevés?
Fins avui, jo he elaborat i escrit gairebé tots els guions de les meves pel·lícules. Vaig conèixer el guionista i autor de la novel·la en què es basa Todo saldrá bien, Björn Olaf Johannessen, fa uns anys, quan jo presidia el jurat d'un festival de cinema. Vam premiar el seu guió, i li vaig dir que m'enviés el següent que escrivís, que miraria d'ajudar-lo. Un dia, fa cinc anys, el nou guió em va arribar per correu postal. Em va agradar tant com l'anterior, i vaig decidir fer una gran excepció: treballar en el nou guió juntament amb Johannessen, i també dirigir-lo.
No és el primer cop que agafa com a protagonista un home afectat per una tragèdia. Ja passava, per exemple, a ‘París, Texas'. Què l'atrau d'algú així?
El que m'interessa de tots aquests personatges és que ells han de definir com volen seguir vivint, què volen fer amb la seva vida. I això és un interrogant que resulta molt interessant com a punt de partida d'un film.
Creu que escriure, fer una pel·lícula, fer fotos... pot redimir algú que se sent culpable?
No, jo crec que la culpabilitat es pot reprimir, es pot sublimar a través d'un acte creatiu, però l'única manera de redimir-nos, de superar aquests sentiments, és a través del contacte humà.
És una història basada en experiències pròpies de Björn Olaf Johannessen?
Segurament no. Ell simplement ha inventat una història que pot passar a qualsevol d'un dia per l'altre, sense cap avís previ.
Dóna molta importància als paisatges, com a reflex de l'estat d'ànim dels personatges?
Sí, els paisatges per a mi són importantíssims, són gairebé com paisatges de l'ànima. Són quasi tan importants com els personatges humans que poblen els meus films, perquè ens expliquen moltes coses dels seus estats d'ànim. Els paisatges canadencs del film, completament congelats, reflecteixen molt bé els personatges i la història.
També ajuda molt a crear ambient la música d'Alexandre Desplat. Com van treballar la banda sonora?
La música ha estat un gran desafiament. Jo tenia al cap la música de pel·lícules d'Alfred Hitchcock, però ja no és contemporània, no es pot posar sense més en una pel·lícula actual. De tota manera, volia que hi hagués una noció d'aquest tipus de música, i crec que Alexandre Desplat era el millor per crear una banda sonora així. Amb la seva feina ha superat totes les meves expectatives.
Per què utilitza el 3D en un film intimista?
Perquè estic molt decebut pel fet que aquest llenguatge cinematogràfic, fantàstic i innovador, estigui infrautilitzat actualment. S'utilitza sobretot per fer efectes especials en pel·lícules d'acció molt ràpides, que esdevenen grans cops de taquilla, però la seva qualitat veritable és la manera que té d'acostar-se a la realitat. I en aquest camp, el 3D té la capacitat de mirar amb més detall que qualsevol altra càmera, i mostrar el treball de l'actor amb molta més precisió. La presència de persones i objectes és molt més precisa. Crec que el 3D té un gran futur tant en el camp del documental com en la narrativa de ficció.
Què prepara a Lleida?
Fa un any i mig vaig inaugurar una exposició de fotos meves a la Fundació Sorigué. Vaig tenir molt bona sintonia amb els comissaris de l'exposició i amb la família que porta la fundació. Em van parlar dels plans que tenen per fer un nou museu i em van convidar a fer una instal·lació creada específicament per al nou museu. La inaugurarem d'aquí a dos anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.