La boca, on comença i acaba tot

Tot comença i acaba a la boca. “El primer hi entra i el segon en surt”, deia enriolada la cantautora Maria Rodés quan se li preguntava pel maridatge entre gastronomia i música que proposa El Molí de l'Escala : Jordi Jacas deixa els seus fogons a un cuiner, que crea un menú vinculat al cantant que pujarà a l'escenari després de les postres. No és amenitzar el sopar amb un concert, és valorar i posar al mateix nivell dos conceptes que són cultura però que sobretot emocionen. “No es tracta d'entendre el plat”, deia Carles Tejedor, xef d'El Nacional de Barcelona, parlant dels noodles freds amb un consomé fumat de tonyina que s'havien servit, sinó “d'emoció”, perquè “al capdavall la cuina, com la música, t'agrada o no t'agrada”. I va més enllà de cultivar una certa educació, ja sigui en el tast de gèneres musicals o de vins i olis, perquè s'inscriu en el terreny de les emocions, que potser no mouen el món però el fan més bonic.

La fusió que identifica les creativitats, en les respectives disciplines, de Maria Rodés i Carles Tejedor, va ser molt present en la segona nit de Gastromusical, dijous. Tejedor va elaborar un menú molt vinculat a la guitarra, alhora que fresc, pensant en la xafogor i amb productes de l'Escala –va acompanyar l'amanida de tomàquet amb espines d'anxova fregides–. Influenciada pel que havia menjat “i pel que hem begut”, Maria Rodés va portar al seu terreny, més íntim, més delicat, i menys teatralitzat, el melodrama dels cuplés descoberts en veu de la Jurado, Flor del mal, o les coples de Lola Flores, Pena, penita, pena –Carles Tejedor va pujar a l'escenari, en un intent d'acompanyar-la a les veus, però, més enllà de la foto, la cançó era per a la Rodés– i fins i tot una ranxera, en els bisos, de Chavela Vargas: Que te vaya bonito. I per què s'ha atrevit amb el disc Maria canta copla ? Com va cantar més endavant, Haz lo que te dé la gana . “S'han de superar prejudicis; són cançons utilitzades en un context polític concret”, reivindicava, recordant que les coplas eren cançons populars de la República. L'emoció davant del plat o la del soldat republicà que canta Suspiros de España sota la pluja a Soldados de Salamina.