L'osset que volia ser humà

A Ted 2, veiem com un osset de peluix addicte a la marihuana es presenta vestit de nuvi a l'església per tal de casar-se. La seva futura esposa no és una altra osseta de peluix, sinó una noia espatarrant que està enamorada de l'osset, encara que no pugui fer sexe amb ell. Qualsevol espectador poc avisat podria considerar l'inici de Ted 2 un símptoma de com allò més absurd ha conquerit Hollywood. De tota manera, tots els que vàrem veure la primera part de Ted ja vàrem entendre que l'osset de peluix havia enterrat la innocència infantil i que era un addicte al sexe imaginat, les drogues i el rock-and-roll més vulgar.

Mentre que la incorrecció funcionava a estones en la primera part, en la segona tot es dilueix mentre augmenten els despropòsits. L'element central no és cap més que el de trobar un jutge que sigui capaç de decidir si l'osset pot tenir atributs humans i pot arribar a ser considerat com un digne americà. L'osset s'ha fet gran i vol assumir una paternitat impossible, encara que sigui a partir dels processos d'inseminació de la seva esposa. El resultat és una pel·lícula convencional que vol articular noves lleis de les versemblances al voltant de la idea que els ossets de peluix no són només les mascotes dels nens, sinó també els amics de farra dels adults que volen tenir pretensions humanes.