Guanyar amb una aposta a cop segur

S'ha de dir que Josep Bros va triomfar plenament diumenge a Torroella de Montgrí en la inauguració del festival, que, en l'edició d'enguany, concentra la seva programació en vint dies d'agost. Però també s'ha de dir que, amb la col·laboració del pianista Marco Evangelisti, va preparar un programa per agradar sense entrebancs. Ho devia fer “amb tot el carinyo”, com va dir en abordar les propines, per trobar-se amb el carinyo d'un públic que, reconeixent-les, va celebrar les peces escollides per Bros amb un criteri semblant al dels Tres Tenors quan feien els seus concerts multitudinaris.

La formula sembla infal·lible: napolitanes de Tosti i la Matinata de Leoncavallo; àrees italianes tan populars com Una furtiva lagrima i È la solita storia del pastore, de L'arlesiana, de Cilea; perles cultivades del repertori operístic francès, com ara Pourquoi me réveiller?, del Werher de Massenet i Ah! Lève-toi, soleil, del Roméo et Juliette, de Gounod; alguna elecció més personal per un compositor menys conegut, com ara Luigi Denza, i, per rematar-ho, tres àries de sarsuela extretes de Luisa Fernanda, El huésped del sevillano i Doña Francisquita.

Bros va apostar a cop segur i va guanyar. No hi ha dubte que va satisfer el públic, que va acabar dret aplaudint-lo. Però sorprèn que, essent un cantant d'una certa sobrietat, abusés dels pinyols. A cada pinyol, hi havia més bravos i ell cridava més. En canvi, tenint un fraseig elegant, va excel·lir quan la peça li demanava mantenir-se en un registre central, com ara amb la meravellosa Après un rêve, de Fauré. Tanmateix, aquesta va ser l'excepció, perquè, a la manera d'un tenor antic, va predominar la bravesa fins a acabar cantant Granada.