L'Espluga reviu l'etapa de Josep Cañas a Mèxic

Fins al 27 de setem­bre la Sala Maria Font del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Fran­colí (Conca de Bar­berà) pre­senta l'expo­sició Josep Cañas (1905-2001). Es tracta d'una mos­tra de dibui­xos i escul­tu­res de l'artista nas­cut a Banye­res del Penedès que està cen­trada en les obres de tema indi­ge­nista que va fer arran de la seva estada a Mèxic.

Cañas va estar a Mèxic durant set anys, de l'agost del 1948 fins a l'any 1955, i durant els pri­mers deu mesos d'estada ja havia fet més de setanta-cinc pin­tu­res. Aques­tes van ser valo­ra­des tant des del punt de vista artístic com pel seu valor científic des del punt de vista antro­pològic.

De fet, els crítics con­si­de­ren que aquesta època mexi­cana va ser la més fructífera però també la més de relle­vant per la influència que va supo­sar en la seva vida i en la seva obra. Segons Mònica Roca, direc­tora del Museu Josep Cañas, la seva obra comença reflec­tint un caràcter sen­zill i medi­ter­rani, amb obres de peti­tes dimen­si­ons com La vere­ma­dora, que es pot veure a l'expo­sició, i poste­ri­or­ment “evo­lu­ci­ona en la madu­resa cap a la monu­men­ta­li­tat”.

Cañas va for­mar-se a l'Escola d'Arts i Ofi­cis de Vila­nova i la Geltrú, al Cer­cle de Sant Lluch i al Real Círculo Artístico de Bar­ce­lona. El 1932 va fer la seva pri­mera expo­sició indi­vi­dual a la Sala Parés. El 1937 va escul­pir una de les seves escul­tu­res més emblemàtiques, El dina­mi­ter. De l'estada a Mèxic en va sor­gir una obra de tema indígena que li va donar reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. Cal des­ta­car la seva obra monu­men­tal amb grans escul­tu­res com Als cas­te­llers (Vila­franca del Penedès, 1963), A la sar­dana (Montjuïc, Bar­ce­lona, 1965) o Car­men Amaya (Montjuïc, Bar­ce­lona, 1966).