opinió
Xevi, el mag de la il·lusió i l'humor
“Aviat compliré 72 anys, ja en fa 52 que volto pels escenaris de tot el món i aviat seré avi per partida doble. No sabia si aquest any vindria... però m'haureu de suportar una edició més.” Així presentava la 16a Nit d'Il·lusió el carismàtic Xevi, divendres passat a Santa Cristina d'Aro. El guardonat il·lusionista cristinenc fa setze anys que condueix aquest espectacle “únic a l'Estat espanyol durant l'estiu”. El seu humor àgil i proper i la seva mà esquerra amb els nens –i els més grans– són trets que defineixen Xevi com tot un showman. Un mestre de cerimònies que sap connectar fàcilment amb el públic tot creant una gran atmosfera de complicitat. Per a aquesta setzena edició, Xevi tenia preparat un cartell internacional amb sis convidats d'alt nivell. La parella Aurélia Tango va donar el tret de sortida al seguit d'actuacions amb una versió diferent de l'art de la manipulació de cartes, ja que el combinaven amb passos de ball molt elegants. Xevi tornava a aparèixer vestit amb una altra indumentària, com ja és tradició, per donar pas a “una desfilada de moda”, precisament. L'escenari es convertiria en una passarel·la per rebre l'artista italià Adrian Soler acompanyat d'una model peculiar. La noia s'anava canviant de vestit de manera instantània, un número que va deixar tothom impressionat.
El belga Sébastien Dethise prendria el relleu per oferir un espectacle de malabars amb boles. Des de Cadis, Magnolo va protagonitzar els números “accidentals” de la vetllada amb la col·laboració de voluntaris del públic. En aquest punt, arribaven les dues actuacions més esperades. Primerament, la parella francesa Erick & Valérie va oferir el xou més espectacular amb aparells de tortura, desaparicions i la presència d'un tigre engabiat, fet que va sorprendre gratament el públic. Finalment, Jérôme Murat va posar el punt final a la gala acompanyat d'una estàtua que prenia vida pròpia. Durant la vetllada, Xevi havia convidat voluntaris a participar en els seus números còmics que amenitzaven l'espera en el canvi d'actuacions; corroborava, així, que la unió entre màgia i humor és garantia d'èxit.