cultura

Argentona cataloga el seu patrimoni

El catàleg de patrimoni ja és una realitat i permetrà a l'Ajuntament tutelar-ne les intervencions

S'hi inclouen uns 340 béns diferents

El catàleg de patrimoni d'Argentona ha trigat sis anys

Argen­tona ja té a punt un docu­ment impres­cin­di­ble per rei­vin­di­car i pre­ser­var el seu patri­moni local: el catàleg de patri­moni, que va entrar en vigor el dia 1 d'agost. Aquest catàleg per­metrà a par­tir d'ara tute­lar totes les llicències de béns arqui­tectònics o pai­satgístics cata­lo­gats del muni­cipi. En total, al docu­ment, s'hi inclo­uen 240 ele­ments arqui­tectònics de diversa tipo­lo­gia i un cen­te­nar de béns arqueològics i d'altres ele­ments natu­rals o pai­satgístics sin­gu­lars del muni­cipi mares­menc.

Tal com va expli­car l'alcalde d'Argen­tona, Eudald Calvo (CUP), l'entrada en vigor d'aquest regla­ment com­pleix un doble objec­tiu: d'una banda, s'acon­se­gueix que tot el que està pro­te­git no es pugui ni ender­ro­car ni mal­me­tre, i que en cas que s'hi vul­gui actuar es res­pec­tin trets bàsics de la seva feso­mia. D'una altra banda, el fet que aquests béns es tro­bin cata­lo­gats obre la porta al fet que es puguin sol·lici­tar sub­ven­ci­ons per tal de reha­bi­li­tar-los o res­tau­rar-los. “Real­ment alguns dels ele­ments reco­llits al docu­ment esta­ven en perill real de des­trucció”, va asse­gu­rar Calvo. En aquest sen­tit, el bat­lle argen­toní va posar com a exem­ples les masies de Can Coma­lada i la Gallifa Ballot, que actu­al­ment tenen un ele­vat estat de degra­dació. Calvo, però, va voler posar èmfasi en el fet que “encara que esti­guin cata­lo­gats no vol dir que no s'hi pugui actuar, ja que es dóna marge per a les reha­bi­li­ta­ci­ons”. Amb tot, però, el catàleg del patri­moni d'Argen­tona blinda en certa manera qual­se­vol actu­ació que es vul­gui fer de manera uni­la­te­ral sobre el mate­rial cata­lo­gat, ja que sem­pre que s'hi vul­gui inter­ve­nir s'haurà de pas­sar per l'Ajun­ta­ment i el Con­sell de Patri­moni. De tota manera, l'alcalde d'Argen­tona va reconèixer que hi ha alguns punts que “s'hau­ria vol­gut incloure en el docu­ment però que ja no s'hi ha estat a temps perquè ja han des­a­pa­re­gut”. En aquest
sen­tit, Calvo va posar com a exem­ples les zones
de Can Doro i de Cal Guardià.

Amb l'entrada en vigor del catàleg de patri­moni d'Argen­tona es posa, així, punt final a un llarguíssim procés d'esme­nes, al·lega­ci­ons i texts refo­sos que final­ment cul­mina amb l'apro­vació d'aquest docu­ment. El tre­ball, ela­bo­rat en l'àmbit tècnic per l'equip Taller d'Arqui­tec­tura i Ter­ri­tori, for­mat per l'arqui­tecte José González Baschwitz, la biòloga Cris­tina Prats González i Joa­quim Grau­pera, his­to­ri­a­dor i his­to­ri­a­dor de l'art, ha tin­gut el suport de tècnics muni­ci­pals i del Con­sell de Patri­moni, així com d'enti­tats i mol­tes per­so­nes que de manera des­in­te­res­sada han vol­gut con­tri­buir a rei­vin­di­car el patri­moni local. De fet, l'ela­bo­ració d'aquest docu­ment ha tri­gat sis anys a poder veure la lluny, ja que s'hi va començar a tre­ba­llar l'any 2009.

Edi­fi­cis sin­gu­lars

Entre els 240 ele­ments arqui­tectònics cata­lo­gats, alguns for­men part d'edi­fi­cis sin­gu­lars d'Argen­tona. Un dels més espec­ta­cu­lars és Can Mer­ca­der, també cone­gut com la Casa Mora, una torre d'esti­ueig edi­fi­cada l'any 1903, d'estil neoàrab. Els arcs de fer­ra­dura, les gelo­sies, la com­bi­nació de tons rogencs de l'obra vista i diver­sos ele­ments del reper­tori aràbic es com­bi­nen amb altres d'ins­pi­ració neta­ment moder­nista. Entre aquests mereix menció espe­cial la porta de forja de la tanca, a base de cer­cles concèntrics amb radis en forma de sageta. Un altre dels immo­bles sin­gu­lars cata­lo­gats no és altra que la Casa Gòtica, situ­ada a la plaça de l'Església. Aquest edi­fici de 1534, segons indica la ins­cripció en una de les llin­des, està cons­truït sobre la base d'una casa més antiga. Con­serva el por­tal de punt rodó i el porxo d'arcs ogi­vals, així com diver­ses fines­tres d'estil gòtic tardà, d'arc cono­pial lobu­lat. Va ser recons­truït durant els anys cin­quanta del segle XX per Joan Rec­to­ret, que el va lle­gar a la vila. Actu­al­ment és la seu de l'Arxiu Històric Muni­ci­pal Jaume Cla­vell i Nogue­ras i de les ofi­ci­nes del Museu del Càntir. La masia de Can Calopa –obra de 1698 segons es pot lle­gir a la llinda del por­tal del pati, on hi ha també l'escut fami­liar, amb un gos (“ca”) i un pa (“lo pa”)– i la mateixa escola Ber­nat de Riu­de­meia també s'han cata­lo­gat.

Pel que fa als ele­ments arqueològics de la vila que recull el catàleg, s'hi pot tro­bar, entre d'altres, la font de Sant Domingo, l'ori­gen de la qual es remunta al segle XV. La font actual és, però, de l'any 1883, refor­mada el 1958. A la part supe­rior té una cape­lleta amb la imatge del sant. Les gàrgo­les i la mateixa església de Sant Julià també for­men part del catàleg de patri­moni. Pel que fa a l'església, aquesta es va refer entre els anys 1515 i 1539, i és un exem­ple de l'estil gòtic tardà, en un període de decadència. Va ser bas­tida amb pedra de la mun­ta­nya de Montjuïc pel mes­tre de cases gironí Miquel Canut i el francès Per­ris Abso­lut. Va ser res­tau­rada el 1897 per Puig i Cada­falch. L'impor­tant retaule del pin­tor napo­lità Nico­lau Cre­dença, la magnífica trona renai­xen­tista i el retaule del Roser van ser des­truïts el juliol de 1936. Quant als ele­ments pai­satgístics i natu­rals, entre d'altres, s'han inclòs al docu­ment el jardí d'estil anglès de Can Garí, el jardí d'estil francès del Baró de Viver i arbres sin­gu­lars del muni­cipi.

100
béns arqueològics
i naturals també s'han incorporat en el nou document patrimonial argentoní.
240
elements arquitectònics
són els que s'han inclòs en el nou catàleg de patrimoni d'Argentona.

La casa d'estiueig de Josep Puig i Cadafalch

Un dels elements amb més entitat pròpia d'aquest catàleg és la casa d'estiueig que l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch va construir a la plaça de Vendre d'Argentona i que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Després de molts anys d'estira-i-arronses amb els propietaris, el consistori la va poder adquirir, i està previst començar-ne la rehabilitació aquesta mateixa tardor. La reforma, però, començarà per la primera fase, que està previst que duri uns deu mesos i que consistirà a reparar tota la coberta de l'immoble i la terrassa del primer pis, que dóna a la plaça de Vendre. Aquesta primera part de la rehabilitació té un pressupost d'uns 315.000 euros i, per tal de sufragar-la, l'Ajuntament d'Argentona ja ha aconseguit una subvenció de 250.000 euros provinents de CaixaBank i una altra de 53.000 euros que prové de la Diputació. Després d'aquesta primera fase, l'Ajuntament ja està immers en la recerca de recursos econòmics per poder afrontar les següents etapes de l'obra. En aquest sentit, el regidor de Cultura, Àngel Puig (ICV), ja va explicar que s'ha demanat una partida a la Generalitat. En aquesta segona fase els treballs servirien per rehabilitar les façanes de l'immoble i, si tot va com està previst, podrien començar durant l'any que ve. En la tercera, s'actuaria als interiors, i la quarta serviria per reformar el jardí i les tanques perimetrals del casal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia