La fermesa de Measha

La veu compacta i un convenciment absolut en el que canta són els grans trets de la interpretació de la soprano canadenca Measha Brueggergosmann que vam escoltar dijous en la inauguració de la XV Schubertíada de Vilabertran. Si un hi visqués a prop no es perdria ni un dels recitals de cançó durant els deu dies que dura l'esdeveniment. Seria com fer uns exercicis espirituals de lied, que amaren la pròpia sensibilitat de bons sentiments i de bon gust. La solvència aconseguida des del primer any del festival, ho avala.

La soprano, amb una exquisida col·laboració del pianista de Kiel Justus Zeyen, que ja fa anys va visitar Vilabertran acompanyant Juliane Banse i que ha fet gires amb Thomas Quasthoff, ens va oferir una extensa primera part amb cançons de Schubert. No és útil en un recital fer comparances amb altres interpretacions sinó que cal tenir una disposició receptiva i gaudir del que un artista ens vol oferir. Cal dir que l'itinerari proposat que va des de considerar la mort com un repòs serè, passant per l'enyor a la petita pàtria i al somni, com a recer de la duresa de la vida, denota intel·ligència en la tria. Va acabar amb Die Allmacht (L'0mnipotència) que troba retalls d'absolut en les diverses manifestacions de la natura. Tot plegat molt ben defensat en cos i ànima amb les perles de les cançons que, després del devessall de sentiments cantats, acaba, amb moltíssim tacte, el piano.

La segona part va començar amb un esplendorós Ravel, els tres cants de Schéhérazade. En el primer, titulat Àsia, s'evoca tot l'enyor d'aquest continent, i la interpretació de la Brueggergosmann va ser fabulosa. Li va sortir brodada també La flûte enchantée i el deliciós L'indifferent. Després d'un lògic respir, la cantant, que té una filla de tres mesos, va començar els cinc poemes de Mathilde Wesendonck de Wagner amb un concepte que ens va semblar prim però a partir del tercer, Im Treibhaus (A l'hivernacle), els dos intèrprets no ens van deixar de la mà fins al Traüme (Somni) final. Dos bisos, un de Samuel Barber, Sure on This Shining Night, i un spiritual que va cantar commoguda, va dir, per la bellesa de l'església de Santa Maria de Vilabertran.