cultura

Tardor de passions

La segona part de ‘Victus', Najat El Hachmi i Rafel Nadal, protagonistes de la ‘rentrée' literària, amb novetats també de Rushdie, Franzen, Carrère i Barbery

Agustí Pons explica en primera persona la història
de la seva família a ‘Bàrbara'
Les cartes entre Foix i Manent
i les memòries
de Montserrat Abelló veuran la llum a la tardor

La tornada de les vacances estiuenques marca l'inici de la rentrée literària, una temporada, enguany, plena de passions. Com ara la que proposa Rafel Nadal a La maledicció dels Palmisano (Columna, 2 de setembre). En la seva primera incursió en la ficció, Nadal ambienta a la Itàlia de la Segona Guerra Mundial una història d'amor que malda per tirar endavant enmig d'un destí tràgic. Un amor de ferro també és el que anima la darrera novel·la de Sebastià Alzamora, La Malcontenta (Proa, 9 de setembre). La protagonista és l'amant d'un bandoler executat el 1829 a Palma, una dona que lluita per afirmar-se en una societat d'homes. Amor que salva, aquest cop, a Diamant blau, de Care Santos (Columna, 10 d'octubre), una novel·la que se submergeix en el passat familiar a principis del segle XX per retratar la vida de la societat burgesa de l'època.

Més amor, encara, amb la guerra de Bòsnia de rerefons, trobem a Pont de pedra (Amsterdam, 28 de setembre), del cap de llista de la candidatura Junts pel Sí, Raül Romeva. Es tracta de la seva segona novel·la després de Sayonara sushi (2012).

En un relat en primera persona, Agustí Pons ens explica la història de la seva família, Bàrbara (Proa, 7 d'octubre), un llibre de memòries que reviu la vida de la burgesia catalana de postguerra. Més història familiar a La sega (Proa, 14 d'octubre), de Martí Domínguez, que descriu la lluita entre els guerrillers dels maquis i la Guàrdia Civil dels anys cinquanta a les muntanyes de Castelló.

La Segona Guerra Mundial ha inspirat Roser Caminals a Els aliats de la nit (Edicions 62, 14 d'octubre), que s'endinsa en les lluites de l'espionatge al cor d'Andorra.

Fent un salt a la contemporaneïtat, trobem el darrer treball de Biel Mesquida, Trèmolo (Emúries, 7 d'octubre), “històries –resa l'extracte– que mostren els soterranis de la quotidianitat”. Actual també és la darrera novel·la de Najat El Hachmi, que recupera la seva vena més autobiogràfica a La filla estrangera (Edicions 62, 2 de setembre). El xoc d'identitats i la relació mare-filla emergeix amb força en aquesta novel·la guardonada amb el premi BBVA Sant Joan. Jenn Díaz també reflexiona sobre les relacions familiars a Mare i filla (Amsterdam, 1 de setembre), la seva primera novel·la escrita en català després de quatre en castellà. Reapareix després d'un llarg silenci Lluís Maria Todó amb L'últim mono (Club Editor)...

Pep Puig publica L'amor de la meva vida de moment (L'Altra, 2 de setembre), un recull de contes un dels quals explora el final de la innocència infantil.

Un bon grapat de debuts tindran lloc aquesta tardor, com ara el de l'editor Miquel Adam, Torero d'hivern (1984, 2 de setembre). Es tracta d'un llibre de relats que presenta una variada galeria de personatges del tot actuals. Pau Escribano, director del Crakòvia, debuta amb Aquell d'allà no sóc jo (Columna, 16 d'octubre), un thriller futurista sobre els reptes científics més ambiciosos.

Les memòries d'Abelló

D'altra banda, i seguint el camí de novel·les com ara París i Londres, el periodista Enric Calpena fa una biografia de la capital catalana a Barcelona (Edicions 62, 11 de novembre). Carme Arnau reconstrueix la infantesa de l'autora de La plaça del Diamant a El Paradís perdut de Mercè Rodoreda (Edicions 62, 14 d'octubre), mentre que sortiran a la llum les memòries de la poeta i traductora Montserrat Abelló, que es presentaran en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Quaderns Crema publicarà, de la seva banda, la correspondència Foix-Manent. I per celebrar els 30 anys de la publicació de Pedra de tartera, de Maria Barbal, Columna treu una edició commemorativa revisada per l'autora i ampliada.

Rushdie, a Barcelona

Salman Rushdie ret un homenatge a Les mil i una nits a Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits (Proa, 7 d'octubre), en què tracta un tema tan delicat en l'actualitat com el fanatisme. Està previst que el mateix autor viatgi a Barcelona per presentar el llibre a l'octubre. També vindrà a la Setmana del Llibre en Català (del 4 al 13 de setembre) la francesa Muriel Barbery, que després de l'èxit assolit amb L'elegància de l'eriçó torna amb una faula, La vida dels elfs (Edicions 62, 2 de setembre). Més novetats interessants, a través del nord-americà Jonathan Franzen, que presenta Puresa (Empúries, 14 d'octubre), considerat als Estats Units com el seu llibre més provocador i atrevit. Està protagonitzat per una jove que busca el seu pare i per això ha de viatjar per mig món.

Emmanuel Carrère, d'altra banda, promet ser un dels autors més interessants de la temporada amb el voluminós El regne (Anagrama), previst per al 23 de setembre. Entre les novetats del segell de Jorge Herralde hi ha també l'últim premi Goncourt, No plorar, de Lydie Salvayre.

Els lectors de Jo Nesbø estaran de festa: arriba la novena entrega de Harry Hole, L'espectre (Proa, 7 d'octubre), i els de Millennium poden examinar des de dijous si els fa el pes la novel·la que continua la sèrie, El que no et mata et fa més fort, de David Lagercrantz (Columna). Lisbeth Salander es veu involucrada en una trama de hackers, espionatge industrial i tràfic il·legal d'informació reservada.

Després de l'èxit de Canadà, Richard Ford torna amb un títol de Frank Bascombe, Francament, franc (títol provisional; Empúries, 18 de novembre), la quarta entrega de la sèrie.

Una raresa és Dins el cor del mar, de Nathaniel Philbrick (Proa, 4 de novembre), que relata la història en què es va inspirar John Melville per redactar Moby Dick. Aquesta novel·la ha estat adaptada al cinema per Ron Howard, i s'estrenarà l'11 de desembre als Estats Units. Presentat com un “nou diari d'Anna Frank”, El diari de la Rywka, de Rywka Lipszic (Empúries, 2 de setembre), retrata des de la mirada d'una nena de 14 anys el setge de Varsòvia, una publicació que arriba en els 70 anys de l'alliberament dels camps nazis.

Altres propostes interessants vénen per mitjà d'Edicions Periscopi, que publiquen Els desposseïts, de l'hongarès Szilárd Boberly (1964-2014), i de Raig Verd, que treu nous títols de Gerbrand Bakker, Les peres fan la flor blanca, al setembre, i Com ser-ho alhora, d'Ali Smith, finalista del Man Booker.

‘Vae Victus', a inicis de novembre

Després de diversos ajornaments, finalment arriba a les llibreries –entre finals d'octubre i principis de novembre– la segona part del Victus d'Albert Sánchez Piñol: Vae Victus. Escrita també en castellà, es publica simultàniament en català (amb traducció, com la primera entrega, de Xavier Pàmies) i castellà per via de La Campana. Vae victus (Ai, dels vençuts)s'estructurarà en quatre històries diferents que narren les noves aventures del militar Martín Zuviría, que torna a ser el protagonista de la història. Zuviría, segons va avançar Isabel Martí, editora de La Campana, aquest estiu, viatjarà en aquest segon volum a la guerra americana entre indis i carolins i acudirà també a la guerra que Felip V va declarar als francesos, en què cedirà protagonisme a un altre personatge: Pere Joan Barceló Anguera, un fuseller veterà conegut com a Carresclet. El llibre, segons Martí, serà “un fenomen literari”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.