Un llibre exalça el caràcter singular del Port de la Selva

Enfront del pintoresquisme mediàtic de Cadaqués, el Port de la Selva, que n'és quasi veí i tant o més recollit i blanc, exigeix l'ardidesa d'agafar un trencant i desviar-se rost avall cap a la primera regolfada del cap de Creus. En aquesta “dolcíssima cinta blanca que voreja la corba marina”, com el descrivia Josep M. de Sagarra, un dels seus estiuejants fidels, ha viscut des dels temps remots de la pirateria una casta de gent endurida pels treballs del mar, tan obstinats a constituir una entitat diferenciada de l'entorn, que no pararien fins que el 1787 van obtenir de Carles III el privilegi de vila reial, previ abonament de 7.500 “meravedíes de vellón”. Durant molt de temps, la selva va semblar quasi un verger, amb les pròsperes plantacions de vinya i olivera, que complementaven les arts de pesca ancestrals, fins que la fil·loxera va inocular-hi el seu verí. En part va ser per necessitat, en part perquè aquells rudes habitants eren uns pioners sense saber-ho, que el 1920 van decidir fundar el pòsit de pescadors, una entitat capdavantera a tot l'Estat per la seva atenció a les qüestions socials. De fet, més enllà d'assegurar als afiliats la venda de peix en les millors condicions, els garantia els serveis de salut i socors mutus, els facilitava crèdits i pensions, i disposava de seccions cultural i recreativa per a la formació i el lleure. El model cooperatiu que van saber organitzar en aquesta confraria seria envejat a tota la costa catalana, i durant la Guerra Civil, l'escriptor anglès John Langdon-Davies l'exalçaria com un model de “república llibertària en petit”.

Isidre Corominas i Zaragoza (Port de la Selva, 1958) ha viscut sempre molt a prop d'aquest pòsit de pescadors, del qual el seu pare, Pere Corominas i Matacàs, que en va ser secretari durant 43 anys, n'havia començat a estudiar l'arxiu amb vista a un llibre que ha acabat escrivint el fill: La mar d'Amunt, un homenatge apassionat i des de dins a la història d'aquesta activa confraria, a la gent del Port de la Selva, als seus paisatges, als seus visitants i als establiments i personatges més peculiars, des del cafè de los Bienvenidos o del Cuquet, de gran afició al joc, a l'inefable mariner Luard.

Un dels capítols més estimulants del llibre és el que Corominas, exregidor del poble i fundador, amb Francesc Ferrer, de l'autoproclamada “república del cap de Creus”, dedica als visitants il·lustres del Port, des de Tomàs Garcés, Alexandre Plana, Josep M. Planes o Joan Estelrich, fins a J. V. Foix, Joaquim Ventalló i Josep M. de Sagarra, però també als seus tipus populars, entre ells Felip Sastre, propietari de l'illa del Castellar; Joaquim Cervera Pagès, en Quimet, que feia de barquer de Foix, i Eduard Roig i Marés, més conegut com en Luard, a qui Sagarra, que immortalitzaria també el famós cafè de la Marina, dedicaria La balada de Luard el mariner. No hi falten tampoc locals memorables com el casino de la Flor de Maig, on es barrejaven intel·lectuals i pescadors, o l'hotel del Comerç, que servia una bullabessa celestial.