Moix reviu l'afer de la residència de Montblanc

La biblioteca comarcal Conangle i Fontanilles de Montblanc és l'escenari avui, a les set de la tarda, de la presentació del llibre Remembrances d'una existència, de l'escriptora montblanquina Enriqueta Moix. A través dels darrers temps de vida de la seva mare, Moix reconstrueix la vida de la generació dels joves de la postguerra a Montblanc, però també, d'una manera àmplia, els fets esdevinguts a la residència privada Sant Jordi l'abril de l'any 2013. La presentació del llibre anirà a càrrec de Josep Andreu, alcalde de Montblanc; Josep Gomis, exconseller de la Generalitat, i l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta.

A les pàgines de Remembrances d'una existència, Enriqueta Moix conta les atencions que va requerir la seva mare durant una malaltia que va minvar les facultats d'una dona que havia estat forta, treballadora i independent. També la necessitat de recórrer a l'ajuda d'una residència, perquè no va poder fer front al desgast físic i mental d'atendre-la.

I a través d'aquest testimoni personal narra la vida de la generació de la postguerra, els seus costums, la seva mentalitat i les seves privacions fins a arribar al Montblanc contemporani. Això com a l'estampa d'una època, una mentalitat i una manera d'organitzar-se les famílies en la cura dels seus avis que es va perdent inexorablement.

El llibre, però, destina dues terceres parts dels seus capítols al fets que va viure Montblanc quan la trentena d'avis ingressats a la residència privada Sant Jordi van rebre la notícia que a final del mes d'abril del 2013 havien d'abandonar el centre perquè estava afectat per un desnonament. Moix relata l'impagament de tota mena de rebuts per part de les propietàries, que afegien mala gestió, explotació dels treballadors, falsedats en les titulacions del personal i, probablement, apropiació de béns d'alguns avis. Tot i que les propietàries estaven avisades sis mesos abans, va ser el Departament de Benestar i Família qui, a través d'una carta, va avisar els familiars dels avis que tenien dues setmanes per anar-los a buscar.

L'autora explica la lluita que va implicar les famílies, l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, l'exalcalde i exconseller Josep Gomis i els sindicat CCOO per aturar el desnonament i buscar solucions. Alguns dels avis no tenien família i havien venut casa seva. D'altres no podien tornar amb els seus familiars. La residència pública no els podia acollir perquè les obres d'ampliació havien quedat aturades per culpa de les retallades i la crisi, i el Departament de Benestar i Família se'n desentenia.

Remembrances d'una existència ressegueix dia a dia, durant un mes llarg, aquesta batalla que va omplir titulars de premsa, la insensibilitat de l'administració davant del que veien només com una qüestió de lleis i de números, la crueltat i el maltractament dels avis, les tensions, l'energia i la confiança incansable dels familiars i de l'alcalde, fins a la resolució in extremis del conflicte. Finalment, es va fer fora les propietàries de la residència i el geriàtric va ser assumit per uns nous propietaris, que es van fer càrrec de les instal·lacions i la cura dels residents que van haver de patir aquell tràngol.