cultura

història

antònia carré

HLC: una nova tessel·la al mosaic

Ja tenim al car­rer el ter­cer volum de la nova Història de la Lite­ra­tura Cata­lana, que tanca l'estudi de l'època medi­e­val. S'hi abor­den els grans autors i obres del segle XV amb el mètode posi­ti­vista que es va rei­vin­di­car ja en el pri­mer volum i s'hi mani­festa el mateix objec­tiu pro­gramàtic: rees­criure i recon­tex­tu­a­lit­zar allò que cal i man­te­nir les inter­pre­ta­ci­ons de les històries de la lite­ra­tura anti­gues que encara són vàlides.

Així, el volum arrenca amb un capítol dedi­cat a la cava­lle­ria i la lite­ra­tura, seguint les pau­tes de Martí de Riquer. Però el capítol té l'encert d'incor­po­rar la bio­gra­fia de Joa­not Mar­to­rell, perquè es con­si­dera que és repre­sen­ta­tiva del que va ser i sig­ni­fi­car la cava­lle­ria a la Corona d'Aragó i a l'Europa del XV. Les dues grans novel·les cava­lle­res­ques, el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, tenen un capítol cada una. En el cas del Curial, es posa èmfasi en el per­fil cul­tu­ral del seu anònim autor, des­car­tada la pos­si­bi­li­tat d'iden­ti­fi­car de manera con­tun­dent tant la iden­ti­tat de qui el va escriure com la colo­ració dia­lec­tal de la llen­gua que usa. L'Anònim, que uti­litza una prosa ele­gant i cui­dada, té com a models la prosa lla­tina de Petrarca i la romànica dels autors fran­ce­sos del XIII i de Boc­cac­cio. Per con­tra, Joa­not Mar­to­rell cons­tru­eix una novel·la cava­lle­resca que incor­pora molts dels sabers enci­clopèdics del moment per delec­tar i ins­truir el públic. L'ero­tisme del Tirant con­ti­nua essent valo­rat com un dels seus grans encerts, però s'hi afe­geix l'ús i la mani­pu­lació cre­a­ti­ves de les fonts. Una font del Tirant (que durant molts anys va des­pis­tar la crítica i va fer pen­sar que eren dos els autors de l'obra: Mar­to­rell i Joan Martí de Galba) són les pro­ses mitològiques de Joan Roís de Core­lla, que també té un capítol per a ell tot sol. Les noves dades sobre la bio­gra­fia i els estu­dis de Core­lla, apor­ta­des pels estu­dis lite­ra­ris de les dar­re­res dècades, dei­xen ben clar que el jove Core­lla, l'autor de les poètiques fic­ci­ons mitològiques, ja havia tri­om­fat a les corts dels Trastàmara a la dècada de 1460, de manera que era un autor a imi­tar, com també ho era Ausiàs March, i és per això que Mar­to­rell en copia frag­ments ben llargs. L'Espill de Jaume Roig ocupa un altre capítol. La ficció del metge de València ja no és vista com una mani­fes­tació d'odi furi­bund con­tra la con­dició feme­nina, sinó que es valora que l'autor hagi estat capaç d'esmo­lar els recur­sos lite­ra­ris here­tats de la sàtira lla­tina per cons­truir una vitu­pe­ració de les dones d'ines­go­ta­bles efec­tes còmics.

Un altre exem­ple de con­ser­vació de plan­te­ja­ments inter­pre­ta­tius ante­ri­ors i d'intro­ducció de les esme­nes per­ti­nents ens el pro­por­ci­ona el capítol dedi­cat als escrip­tors a la València de la segona mei­tat del segle XV. Seguint Joan Fus­ter, s'hi estu­dien les tertúlies literàries ciu­ta­da­nes, però ja no es con­si­dera oportú enfron­tar les tertúlies de nobles amb les de bur­ge­sos (amb plan­te­ja­ments lite­ra­ris i estilístics opo­sats), perquè ara se sap que els dos cer­cles es rela­ci­o­na­ven com els vasos comu­ni­cants. I es dóna relleu a un aspecte que fins ara havia pas­sat força des­a­per­ce­but: les tertúlies feme­ni­nes, reals i literàries. Els altres capítols del volum (en total són nou) trac­ten la prosa històrica i sen­ti­men­tal, la prosa reli­gi­osa (amb un apar­tat dedi­cat a Isa­bel de Villena, l'única escrip­tora cata­lana medi­e­val) i el tea­tre medi­e­val.

Com que aquest és el dar­rer dels volums dedi­cats a l'edat mit­jana, s'hi recull una breu bio­gra­fia dels 29 autors que hi han par­ti­ci­pat. Lola Badia, la direc­tora, ha redac­tat unes pàgines con­clu­si­ves que són un bon resum de les idees més relle­vants que s'han anat expli­cant. Espe­ci­al­ment remar­ca­ble és el pri­mer paràgraf, que conté una síntesi bri­llant de l'excel·lència de les nos­tres lle­tres anti­gues. El que se'n desprèn és que la lite­ra­tura cata­lana medi­e­val ens ha de fer enor­gu­llir com a cul­tura. Els vuit volums de la HLC són el pro­jecte edi­to­rial més impor­tant que té entre mans el país, com va apun­tar Àlex Broch, el direc­tor del pro­jecte, el dia de la pre­sen­tació d'aquest ter­cer volum. Enda­vant les atxes amb els que fal­ten!

L'apunt
El projecte dels vuit volums de la Història de la Literatura Catalana, dirigit per Àlex Broch, recull i actualitza l'aportació bibliogràfica que el món acadèmic i els estudis històrics han generat al llarg d'aquests darrers trenta anys sobre la temàtica.
Història de la Literatura Catalana. Volum 3: Literatura medieval (III) Segle XV
Editen: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona Pàgines: 494 Preu: 39,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia