cultura

La UdL retorna l'esplendor al retaule de la Granadella

El Centre d'Art d'Època Moderna ha restaurat ‘in situ' aquest bé moble cremat durant la Guerra Civil

Els treballs s'han finançat amb un donatiu anònim

Se la coneix com la cate­dral de les Gar­ri­gues per la seva monu­men­ta­li­tat, però l'església de Santa Maria de Gràcia de la Gra­na­de­lla va que­dar molt mal­mesa durant la Guerra Civil. Ahir, coin­ci­dint amb la festa major del poble, es va inau­gu­rar la res­tau­ració del retaule que pre­si­deix aquest tem­ple bar­roc. El Cen­tre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Uni­ver­si­tat de Lleida ha tre­ba­llat en aquest bé moble durant els dar­rers tres mesos per tal d'eli­mi­nar una inter­venció poc acu­rada que s'hi va fer als anys noranta en què no es van emprar els mate­ri­als ade­quats. Gràcies a un dona­tiu anònim de 8.000 euros, els experts de la UdL han pogut dur a terme la pri­mera inter­venció in situ del CAEM, ate­ses les dimen­si­ons del retaule, que fa dotze metres d'alt i set d'amplada. La monu­men­ta­li­tat d'aquesta obra, que va ser cre­mada durant la Guerra Civil i refeta poste­ri­or­ment, va obli­gar a col·locar una bas­tida de les matei­xes dimen­si­ons per poder-hi tre­ba­llar.

Els tre­balls s'han cen­trat a retor­nar l'aspecte cromàtic ade­quat al retaule, seguint els cri­te­ris estètics i artístics del bar­roc. L'actu­ació va començar el 17 de juny pas­sat i ha estat diri­gida pel res­tau­ra­dor Miquel Ángel Her­rero, amb la col·labo­ració de la his­to­ri­a­dora de l'art i tècnica en con­ser­vació i res­tau­ració de béns cul­tu­rals Laura Egido i les alum­nes en pràcti­ques del grau d'història de l'art Mariam Chami i Andrea Pinto, sota la super­visió del direc­tor del CAEM i catedràtic Ximo Com­pany.

La nova apa­rença del retaule uti­litza jas­pi­ats, mar­bres rojos i negres, habi­tu­als al ter­ri­tori català. Les tona­li­tats han estat tri­a­des res­po­nent també a cri­te­ris simbòlics, “repre­sen­tant amb el roig la passió, i amb el negre, el dol, tal com cor­res­pon a un retaule dedi­cat al Crist de Gràcia, una imatge d'un cru­ci­fi­cat”, ha expli­cat Ximo Com­pany. “Els ele­ments dau­rats i argen­tats inten­si­fi­quen la potència cromàtica dels colors emprats i alhora ser­vei­xen per legi­ti­mar la con­fi­gu­ració estètica pròpia del bar­roc, en con­sonància amb la resta del tem­ple, del 1764”, ha afe­git. Tot i que es tracta d'una obra refeta als anys qua­ranta, el retaule, de fusta, és de gran qua­li­tat pel que fa a l'escul­tura i, per això, s'ha vol­gut dig­ni­fi­car.

Les tècni­ques de poli­cro­mia, jas­piat, dau­rat i col­rat s'han fet seguint la tra­dició cen­tenària i uti­lit­zant pro­ce­di­ments anàlegs als que es feien ser­vir en èpoques pas­sa­des, per tal que la inter­venció fos res­pec­tu­osa amb el moble i també amb l'entorn, ja que es tracta d'un edi­fici cata­lo­gat com a bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal.

El resul­tat d'aquest tre­balls es va poder veure ahir durant la cele­bració d'una missa en què va assis­tir la direc­tora de l'IEI, Montse Macià.

Nous pro­jec­tes

El CAEM, després d'aquesta pri­mera experiència fora del labo­ra­tori, té pre­vist res­tau­rar, pro­pe­ra­ment, la por­ta­lada romànica de l'església de Sant Martí de Lleida, tan­cada al culte des dels anys setanta i des­ti­nada a usos cul­tu­rals.

LES XIFRES

12
metres
d'alçària té la bastida que ha cobert el retaule major de l'església, que fa set metres d'ample.
8.000
euros
s'han donat anònimament per restaurar aquest retaule, que es va cremar durant la Guerra Civil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia