Altres famílies, el mateix èxit

Gairebé dos anys després de presentar també al saló de descans del Teatre Municipal de Girona el seu anterior llibre, Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal va tornar ahir al mateix escenari –uns 180 assistents omplint la sala i uns quants Nadal-Farreras a les primeres fires, com el 2013– per parlar del seu quart llibre, La maledicció dels Palmisano, amb Albert Om, que com va recordar el convidat, ja li va presentar els dos llibres anteriors a Barcelona.

Per introduir l'acte, Guillem Terribas va anunciar que La maledicció... és ara mateix el llibre més venut a Catalunya, també a la recent Setmana del Llibre en Català, confirmant així l'estat de gràcia de l'autor des de la primera incursió en el seu propi univers familiar que va ser Quan érem feliços (2012). Per trencar el gel, Om va constatar irònicament “l'alegria i alleujament de la família Nadal per un llibre que, finalment, no parla d'ells”, en referència a aquesta última novel·la, protagonitzada per dues famílies d'una petita localitat del sud d'Itàlia, que creuen els seus destins entre les dues guerres mundials. “Aquestes petites històries encaixades dins la història en majúscules són una constant en aquests últims tres llibres”, va dir Om, i va subratllar que Nadal és “un grandíssim narrador” que té molta cura dels petits detalls i perfila amb rigor els escenaris històrics, com ara el poc conegut episodi del bombardeig del port de Bari, “el Pearl Harbor europeu”, el desembre del 1943. Rafel Nadal va reconèixer que té “algunes esperances dipositades en aquesta novel·la, també fora del nostre àmbit lingüístic”, sobretot a partir de la Fira de Frankfurt i les possibles traduccions que en puguin sortir, mirant especialment cap a Itàlia. Nadal va apuntar dos o tres projectes literaris més que van creixent a les seves llibretes, i aquest admirador confés de Gerald Durrell (La meva família i d'altres animals) va deixar la porta oberta a tornar a escriure algun dia sobre la seva família, i no només en passat.