cultura

Bocairent sol·licita la cessió temporal del lleó ibèric

L'escultura dipositada al Museu de Belles Arts de Val`lencia està considerada com una icona molt important a l'àmbit local

Degut al nou Govern autonòmic i al canvi de sen­si­bi­li­tat que s'ha introduït a l'hora “d'apro­par el patri­moni als pobles valen­ci­ans”, l'Ajun­ta­ment de Bocai­rent acaba d'enviar una nova petició de cessió tem­po­ral del lleó ibèric, una escul­tura del segle IV aC.

En la mis­siva adreçada a la direc­tora gene­ral de Cul­tura i Patri­moni, Car­men Amo­raga, l'alcalde Josep-Vicent Ferre con­si­dera que el retorn de l'obra «resul­ta­ria un gran incen­tiu per al nos­tre poble i s'acom­pa­nya­ria d'una impor­tant pro­gra­mació cul­tu­ral, ja que es tracta d'una icona molt impor­tant a l'àmbit local».

Aquesta nova sol·lici­tud de préstec del lleó ibèric de Bocai­rent s'emmarca en el 120 ani­ver­sari de la donació efec­tu­ada per Vicente Cala­buig y Carra, pro­pi­e­tari de la finca on es va loca­lit­zar la peça i catedràtic de la Uni­ver­si­tat de València, al Museu de Belles arts de València en el claus­tre del qual s'exhi­beix actu­al­ment.

En cas de ser accep­tada la petició, l'escul­tura roman­dria al Museu Arqueològic muni­ci­pal Vicent Casa­nova que compta amb una rèplica cre­ada a par­tir del mot­lle creat per Vicent Pallardó.

Lleó ibèric

El lleó ibèric va ser loca­lit­zat a mit­jans segle XVIII en la lloma de Gal­bis, pròxima al nai­xe­ment del riu Vina­lopó, par­tit en dos «grans tros­sos i un altre menut, i no es van poder tro­bar el cor­res­po­nent a les potes davan­te­res», segons les cròniques de l'època. Amb 90 centímetres d'alt i 112 de llarg, els his­to­ri­a­dors con­si­de­ren que for­mava part d'un tem­ple.

Enri­que Pla Balles­ter des­cri­via l'escul­tura com un «ani­mal estés, amb les potes poste­ri­ors dobla­des baix els quarts poste­ri­ors i, segons sem­bla, deu­ria tenir les davan­te­res este­ses cap al front; la cua està cla­vada entre les potes i trau l'extrem per damunt de la garra esquerra; el cap pre­senta un aspecte estrany a con­seqüència d'haver-hi per­dut les ore­lles i l'extrem davan­ter del morro, però per­met veure la bona talla en la comis­sura dels lla­vis i en les línies repre­sen­tant els pèls del bigot.

El cos, de línia suau, té mar­ca­des les cos­te­lles mit­jançant ondu­la­ci­ons lleu­ge­res, i el coll, llarg i esvelt, tot just si deixa entre­veure la melena, final­ment gra­vada». L'estudiós con­si­dera que «una lleu des­vi­ació, cap a la dreta, del coll i del cap donen a la peça una sen­sació de vivesa que con­trasta amb l'hie­ra­tisme d'altres escul­tu­res i amb la pesa­desa del cos. El con­junt sug­ge­reix força i vida, mal­grat les muti­la­ci­ons que el trans­curs dels segles ha cau­sat».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia