Lucio contra l'Estat

Ningú diria que darrere d'aquest paleta de gest tancat i expressió adusta s'amaga un dels activistes més ferms contra la dictadura. Tal com s'explica en el documental Lucio, a càrrec dels realitzadors Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, que recuperen les sessions Visions Documentals de la productora Alter Vídeo, als cinemes Girona de Barcelona el dimarts 6 d'octubre de 2015, a les 20.00 h, a un preu simbòlic.

Tal com especifiquen els organitzadors, Lucio és el retrat d'un anarquista navarrès exiliat a França que discuteix estratègies amb el Che Guevara, ajuda els Panteres Negres i aconsegueix posar contra les cordes el banc mes poderós del planeta amb la falsificació massiva de traveller checks, i tot sense faltar un sol dia al seu treball de paleta. Nominada als Goya al millor documental, Lucio narra la fascinant història de Lucio Urtubia, un noi de Cascante (Navarra) que s'exilia a França quan està fent el servei militar i a París es fa anarquista i aprèn de forma autodidacta la tècnica de falsificació de documents, diners, etc. A mitjan anys setanta la seva falsificació de xecs de viatges és la millor que s'ha fet mai i obliga el primer banc dels Estats Units a reunir-se amb ell i, a contracor, pactar la compra de les plaques amb què falsificaven els xecs.

Una mica exagerat i sovint menystingut pels cercles llibertaris, que li retreuen el protagonisme i una manera de fer magmàtica, la personalitat d'Urtubia és, però, la d'un aventurer, i el documental, propi d'una pel·lícula de ficció. A començament de segle, el periodista i exdirector de Le Canard Enchaîné Bernard Thomas va signar una interessant biografia, Lucio, el anarquista irreductible, que va publicar Edicions B amb notable èxit.

Des de bon començament, el llibre descriu l'arribada al domicili de Lucio, al barri parisenc de Clichy, del famós guerriller Quico Sabaté, de qui precisament aquests dies s'ha publicat un nou volum biogràfic del qual parlarem. El documental d'Arregi i Goenaga recupera tots aquests moments des de començament de la dècada dels seixanta quan el jove es fa desertor, la seva trobada amb Ernesto Guevara i les afinitats amb Camilo Cienfuegos i Huberto Matos, el primer dissident dels germans Castro quan es van convertir al comunisme soviètic. En fi, si volen fer volar coloms, no s'ho perdin. Val molt la pena.