'Editore traditore'

Un dels tòpics culturals més enganyadors, desconcertants i persistents és que el sistema literari anglo-nord-americà dedica un esforç més aviat negligible a la traducció d'obres d'altres llengües. No cal dir que és un tòpic fals que no correspon a la veritat i la realitat. I és clarament un tòpic que serveix interessos polítics i ideològics que tenen la necessitat de projectar una imatge del món de llengua anglesa com un món entotsolat, prepotent, ignorant i només dedicat a exportar els seus propis models i obres. En fi...

Aquest darrer temps estic dedicat a repassar la producció narrativa, memorialística i assagística del gran Robert Musil arran de la lectura de la nova i fastuosa traducció integral a l'anglès, en dos volums, de la seva obra mestra indiscutible, The Man Without Qualities (1995), feta per Burton Pike i Sophie Wilkins. Sempre anem endarrerits amb les lectures de les traduccions actualitzades de les grans obres de la literatura universal!

Figura que Pike i Wilkins han volgut superar i deixar definitivament a la cuneta la històrica versió d'Eithne Wilkins i Ernst Kaiser, publicada en tres volums entre el 1954 i el 1960. Estic completament d'acord amb el crític i assagista Roger Kimball, director i ànima de la revista The New Criterion, que no queda gens clar que Pike i Wilkins hagin aconseguit el seu propòsit de relegar a l'oblit la versió anterior.

En repassar la gegantina obra general de Musil, he volgut retrocedir i repescar la seva primera novel·la de 1906, Die Verwirrungen des Zöglings Törless, que sempre havia llegit en la versió excel·lent del duo format per Wilkins i Kaiser, Young Törless (1955). En consultar els repertoris bibliogràfics de rigor, m'he adonat que existeixen ni més ni menys que mitja dotzena de versions de la novel·la en anglès: Eithne Wilkins i Ernst Kaiser (1955), Peter Wortsman (1958), Burton Pike (1986), Shaun Whiteside (2001), Chris Moncrieff (2013) i Mike Mitchell (2014). A més, les sis versions estan repartides entre editorials de primera com ara Secker & Warburg, Noonday, Bloomsbury, Penguin, Oxford i Alma.

A més, les diferents versions s'han reeditat diverses vegades. A tall d'exemple, el meu exemplar de Törless és una reimpressió del 1979.

Sis versions d'una mateixa novel·la en poc menys de sis dècades, vol dir, si fem la mitjana, una nova versió cada deu anys, i, a banda, no hem de perdre de vista les múltiples reedicions i reimpressions. Això significa que aquesta novel·la, que el seu autor va mirar amb menyspreu quan havia assolit la maduresa, no ha deixat de tenir interès per al públic lector, que sovint la llegeix en companyia de J.D. Salinger i John Knowles. A nivell editorial i empresarial Törless és un valor de canvi segur, estable i durador en el mercat del llibre. Tant és així que quan comparem entre si les sis versions que existeixen de la novel·la, ens adonem que les diferències són més aparents que reals. Sovint detectes que abans que les obres de Musil entressin en el domini públic el 2012, els editors jugaven a fer trampes a base d'encarregar traduccions esmenades en lloc de traduccions fresques de nova planta. Sempre s'ha dit que els traïdors eren els traductors que no es mantenien fidels a l'original que versionaven, però sovint ens adonem que els autèntics traïdors són els editors que es dediquen a fer operacions opaques i matusseres amb les grans obres dels grans autors. El Törless de Musil certament ha estat una víctima d'aquesta traïdoria grollera i no és, ni de lluny, l'únic cas!