Planimetria teatral

Les dades de la temporada 2014/15 d'Adecta (Associació d'Empresaris de Teatres de Catalunya) revelava que el nombre d'espectacles en aquestes petites sales (que principalment es concentren a Barcelona) havia crescut de 692 a 728, un 5%. El nombre d'espectadors havia pujat fins al 327.473, un 6% més que l'any anterior. De les 30.000 entrades globals respecte del 2013/14, 17.000 corresponien a les sales alternatives. Aquesta és una proposta d'un ecosistema que s'escola entre els espais més profunds. Es busca la perla. En aquests paratges, hi ha reiteracions com el dramaturg Joan Yago. Des de l'agost fins a l'octubre haurà presentat quatre peces Editto Bulgaro (el Maldà), Aneboda (La Seca), Bluf (Sala Beckett) i You say tomato (Trono / Sala Muntaner). I al maig signarà un nou muntatge amb la companyia La Calòrica al Tantarantana. Aquesta és una breu valoració dels muntatges actuals. Aneboda, Bluf i You say tomato coincideixen en el cartell.

Editto bulgaro. La van estrenar el 2012 en una programació paral·lela del Grec. Ara han fet temporada de comiat a la Maldà. Les seves presentacions són fresques i a la vegada tenen tant contingut com un vulgui rascar. Personatges teatrals que se'ls podria trobar en un museu o en una biblioteca d'incunables. El retrat que fan de Berlusconi (és possible que ara reprengui noves escenes perquè l'obra es va estrenar quan encara un magnat impune) és molt intel·ligent perquè, probablement ell mateix subscriuria i avalaria cada cita (que són certes, a més) i no se li aporta gota de compassió.Bluf, Premi Quim Masó 2014, després d'estrenar-se al Temporada Alta es va representar al Grec 2015 i ha fet una última estada a la Beckett: Bluf és una nova mirada sobre la felicitat inabastable, que ressona a Sobre les feines de merda (Tantarantana, 2014). L'autor Joan Yago ho fa en clau de comèdia desbarrada però el quadre que pinta és una cançó desolada.

Aneboda és un text de Yago que es reposa a La Seca. És una poca-soltada, i tant que sí. Però la comèdia explora la seva realitat, prima i circumstancial, en l'alta literatura o en la pintura. El teló de fons és Faust de Goethe. Pot semblar una rebequeria, però no ho és. Perquè així com el savi protagonista de la novel·la lluita per viure un instant de felicitat, els tres amics es desviuen per haver fet alguna acció gloriosa que la gent els reconegui.

Per acabar, You say tomato és la darrera aventura dramatúrgica de Yago. Ara, amb el suport de la Sala Trono i la Muntaner. Ha rebentat les dues setmanes a Tarragona i ara arrenca cinc setmanes a Barcelona. En aquest muntatge, s'ha atrevit a parlar de la relació de parella i també del que passa darrere les cortines llampants del teatre. Yago, captivat per les crisi dels trenta i dels quaranta dels dos protagonistes (uns empàtics Anna Moliner i Joan Negrié, capaços de fer riure, emocionar i sorprendre amb una coreografia brillantment divertida) insinua que, potser, la felicitat és acomodar-se en una zona de confort menys atractiva. En aquest diàleg d'una parella que s'amaga darrere un ofici que no els satisfà però que els permet seguir vivint, portes enfora, una enganyosa vida d'èxit esclaten bombes de profunditat. El públic frena les riallades en sec. Com més es vesteixen els actors, més es despullen les raons dels personatges. Tots dos són covards i derrotats però somnien aconseguir Five more minuts (el títol del seu disc) de glòria. Un retrat descarnat de les vides petites que patim tots.

En els primers tres mesos de temporada, la nova sala Hiroshima (no arriba a l'any de vida) programa fins a sis espectacles internacionals. La intenció dels seus responsables és potenciar els nous llenguatges escènics equilibrant la presentació d'obres estrenades a Catalunya o fronteres enllà amb la presentació d'autors als quals la casa fa confiança, com és el cas de la ballarina Núria Guiu. La Hiroshima mira de generar sinergies amb altres sales de creació, com pot ser La Poderosa, Nunart, l'Espai Erre o el festival Sâlmon. Hi ha des de new butoh fins a una transgressora Le petit chaperon rouge (a la foto).

La sala del Raval es caracteritza, en la línia adults, pel fet d'acollir peces de gest. Aquest any es reprèn Houdini i les sessions de cantera dels dijous Cabaret Lecocq. Ara Carlo Mô presenta Intuyyo (a la foto).

L'Antic Teatre és un dels locals imprescindibles per a la nova escena. Perquè acullen i impulsen projectes que després troben nous circuïts. Exemples? A.U.R.A., d'Abast Elàstic, i Most of all, you've got to hide it form the chicks, (a la foto) estrenades Tàrrega són coproduccions seves.

La Sala Àtrium vol celebrar el seu cinquè aniversari reposant o revisitant alguns dels muntatges de més èxit com poden ser Himmelweg o Hamlet (a la foto). També fan una nova mirada de Jordi Prat i Coll a Hui clos, de Sartre, amb el qual van obrir la sala. De fet, la gent d'Atrium confessa que el veritable interès d'obrir una sala és poder mostrar els seus treballs i generar complicitats amb altres grups. Així, aquest any s'aborda la internacionalització i es proposa una versió de La nit d'Helver (que, casualment, es va poder veure al Grec enguany, en una producció de Sarajevo) i l'actriu noruega Eva Eklöf Morkeset signa Oda, el primer muntatge amb sobretítols de la sala. Ferran Audí dirigeix.

És una sala de proves de nova dramatúrgia catalana (la seva programació va rebre el premi a la sala de la Crítica de Barcelona 2014). Ara, a més també volen posar a prova textos a Més que una lectura. Fa pocs dies s'ha estrenat Caixes de Marc Artigau. Ja hi ha previst el Sunday morning de Carol López. Els seus muntatges busquen fer gira per Catalunya (enguany roden Mata el teu alumne (a la foto) i Tortugues. Aquesta, a més ja té confirmada estada al Capitol. Pel que fa a La pols (Premi de la Critica de Barcelona 2014 al text) farà versió castellana.

Xicu Masó deia en la presentació de la temporada que el Maldà feia una programació interessant perquè s'atrevia a creuar generacions d'actors en la cartellera. El 14 d'octubre engega amb La mel. Però és que el Maldà és amic dels musicals desinhibits (recupera The feliuettes aquests dies, a la foto) i li agrada provar noves sonoritats amb el Balneari Maldà o a l'opereta còmica Oh my god Barcelona. La companyia resident, Pirates, proposa Ronda naval sota la boira, que recull una peça de Pere Calders.