El curs (2)

Segueixo endavant amb el curs Com ser un bon escriptor. Tinc ganes d'escriure un best-seller i poder defraudar Hisenda amb una xarxa d'empreses pantalla a les illes Caiman. Ara amb els 600 euros menys IRPF no m'arriba per muntar una joint venture fraudulenta. He renunciat a la primera lliçó Pensar com un escriptor. Costa i m'estimo més deixar-ho per més endavant, encara que això representi aprendre a fer integrals abans de saber sumar. Lliçó número 2: Escriure en un blog d'escriptor. M'ho miro del dret i del revés i se'm plantegen molts, molts interrogants. Aquests tutorials d'Internet tenen moltes llacunes. Què vol dir escriure en un blog d'escriptor? Potser agafar el blog d'un escriptor i fer-hi comentaris?

En localitzo un de bo: Saramago opiniones. Començar amb un premi Nobel no em farà cap mal. El material està ordenat en rigorós ordre alfabètic. El primer, “A las palabras hay que arrancarles la piel.” Ara m'ha fotut. No sé si m'haig de dedicar a la literatura o a la cunicultura. Em ve al cap la imatge d'una àvia de les de camp agafant un conill i arrencant-li la pell del cap a les potes i no m'acaba de fer el pes, tret, és clar, que em vulgui dedicar a la literatura gore, aleshores sí que seria una imatge molt potent.

Busco la zona de comentaris i escric. “Arrencar la pell a les paraules és despullar-les i les paraules despullades només poden servir per escriure literatura eròtica.” Em meravello a mi mateix de la potència visual d'aquesta frase. Me la miro, somric amb satisfacció i premo l'intro com si enviés un míssil aire-terra contra en Kremlin en plena Guerra Freda.

El comentari apareix al blog. Espero. I espero, i espero. De fet espero una setmana fins que començo a investigar i descobreixo que el senyor Saramago es va morir el juny del 2010. Ara no m'estranya gens que no respongués el meu magnífic comentari.

Localitzo el blog de Neil Gaiman, un conegut autor britànic de ciència-ficció. Verifico que sigui viu i com que tampoc no cal malgastar creativitat, copio la frase, l'enganxo a la secció de comentaris i espero. Espero dues setmanes i un amic em fa notar que potser aquest bon senyor no parla català. Ja podria ser. Demano ajuda al traductor de Google i em surt: “Boot skin words is stripped them naked and words can only serve to write erotica.” La veig estranya, però si ho diu el Google deu ser així.

L'enganxo i espero que el senyor Gaiman em respongui i em digui que ja sóc tot un escriptor. Decideixo esperar un mes i com que no rebo cap resposta dedueixo que potser no cal esperar resposta, que només escrivint ja n'hi ha prou. Truco a l'editorial Planeta i li dic a la noia que m'agafa el telèfon que he deixat un magnífic comentari al blog de Neil Gaiman i que amb qui haig de parlar per negociar la meva futura carrera d'escriptor.

M'espero uns segons i m'arriba un senyal tallat. Pip, pip, pip, pip.