Molta expectació per veure el ‘Segon origen' de Carles Porta

Fer una preestrena mundial d'una coproducció internacional a Alpicat és, com a mínim, singular. Però Segon origen s'ha rodat gairebé integrament a les terres de Lleida, el seu director és de Vila-sana i està basada és un best-seller d'un autor nascut a l'Aranyó i criat a Tàrrega. L'esperada adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, iniciada per Bigas Luna i finalitzada pel periodista, productor i escriptor Carles Porta es va projectar ahir en tres sales dels cinemes JAC per a 800 afortunats que van aconseguir una invitació. “Estem molt contents amb tanta expectació, però el que volem és omplir moltes més sales amb gent que paga entrada”, advertia ahir Carles Porta. Hi va haver catifa vermella, però el veritable photocall es va improvisar a l'exterior, on ningú no es resistia a fotografiar-se amb l'impressionant tractor Massey Ferguson aparcat a la porta. Una picada d'ullet a la primera portada d'un dels llibres més llegits de la literatura catalana. Com si de la Fira de Sant Miquel es tractés, actors i autoritats van fotografiar-se al més pur estil far west. “Estic tremendament satisfet d'estrenar a casa”, admetia Porta. “Però ara, el que de veritat m'agradaria és que la gent es fes seva la pel·lícula.” I, de moment, les sensacions són bones. “A la gent que l'ha vist li ha agradat, perquè és una pel·lícula amb una imatge preciosa, que té una història molt potent, molt emotiva.” Un guió basat en el llibre de Pedrolo però adaptat lliurement. “Fa molt respecte tocar un clàssic, però també és un repte magnífic. Tota la vida que salto al buit perquè em va la marxa.” La protagonista, Rachel Hurd-Wood, és la constatació que Porta ha volgut fer el seu propi treball. L'actriu anglesa, amb els ulls blaus, pèl-roja i de pell molt blanca, és l'Alba, la noia bruna descrita per Pedrolo. “Estic molt contenta amb la pel·lícula. M'ho he passat molt bé”, va assegurar en un català correcte.

Andrés Batista, el nen lleidatà que fa el paper de Dídac petit, també estava pletòric, però ell al rodatge va passar molt fred, recordava ahir. “Al meu personatge li feien bullying i el tiraven al riu.” Això sí, tot se li va passar quan va veure la pel·lícula muntada. “És impressionant veure el que he fet. Jo sóc un nen molt normal i encara no m'ho crec!” Ibrahim Mané és el Dídac adolescent.
A ell, el que més li va costar va ser rodar en anglès. Però, superat aquest entrebanc, assegura que ha “flipat” amb el resultat. “Em vaig emocionar i tot. Vaig plorar veient la pel·lícula”, va reconèixer. Porta espera que sigui la primera, però no l'última. Li agradaria fer-ne una sobre Enric Granados, “però cal molta ajuda”, hi afegeix.