Descobreixen un cocodril del Cretaci al Pallars Jussà

Un equip d'inves­ti­ga­dors de l'Ins­ti­tut Català de Pale­on­to­lo­gia Miquel Cru­sa­font i la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona des­cri­uen en un tre­ball publi­cat a la revista PeerJ una nova espècie de coco­dril del Cre­taci que va con­viure amb els últims dino­sau­res del Piri­neu. Allo­da­po­suc­hus hulki és el nom que s'ha donat a la nova espècie en home­natge al super­he­roi de Mar­vel, Hulk, ja que es tracta d'un ani­mal molt robust, amb una mus­cu­la­tura molt desen­vo­lu­pada i, pos­si­ble­ment, amb molta força a les extre­mi­tats. La nova espècie va ser des­co­berta l'any 2003, prop del poble d'Orcau (Pallars Jussà). Les res­tes inclo­uen diver­ses parts del crani, la columna ver­te­bral, la cin­tura esca­pu­lar i les extre­mi­tats ante­ri­ors.

Les res­tes pre­sen­ten tot un seguit de carac­terísti­ques anatòmiques úniques que han permès a un grup d'inves­ti­ga­dors de l'Ins­ti­tut Català de Pale­on­to­lo­gia, Miquel Cru­sa­font (ICP), i la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), encapçalats per Ale­jan­dro Blanco, pale­ontòleg de l'ICP, des­criure la nova espècie de cro­co­dilià en un arti­cle publi­cat a la revista científica PeerJ. Hulki des­taca espe­ci­al­ment pel desen­vo­lu­pa­ment de la mus­cu­la­tura, que li per­me­tia man­te­nir les potes este­ses, des­ti­nada a man­te­nir el volu­minós cos de l'ani­mal sepa­rat del terra. “La seva massa mus­cu­lar és molt supe­rior, fins i tot en com­pa­ració amb altres espècies del gènere Allo­da­po­suc­hus'', ha comen­tat l'inves­ti­ga­dor. Aquesta con­fi­gu­ració pos­si­ble­ment indi­ca­ria un cami­nar semi­e­recte i no rep­tant.

Una de les carac­terísti­ques del gènere Allo­da­po­suc­hus és la presència d'unes ober­tu­res òtiques (el que serien les ore­lles) molt àmplies, de les quals es des­co­nei­xia la seva funció. En aquest estudi, els inves­ti­ga­dors han obtin­gut imat­ges radi­ogràfiques amb un apa­rell de tomo­gra­fia com­pu­tada que ha permès obser­var un com­plex cir­cuit de cavi­tats i sinus a l'inte­rior del crani con­nec­tats direc­ta­ment amb l'ober­tura òtica i que pro­ba­ble­ment estan rela­ci­o­nats amb un agut sen­tit de l'oïda. A més, aques­tes cavi­tats alleu­ge­ri­rien el pes del crani.

La com­bi­nació d'un crani lleu­ger, bona oïda i una postura semi­e­recta a l'hora de cami­nar sem­blen indi­car que Allo­da­po­suc­hus hulki era d'hàbits pre­fe­rent­ment ter­res­tres, amb capa­ci­tat de rea­lit­zar llar­gues incur­si­ons pels ambi­ents de rius que domi­na­ven el pai­satge dels Piri­neus fa 69 mili­ons d'anys. En la zona on s'han tro­bat les res­tes d'A. hulki també s'han recu­pe­rat nom­bro­ses res­tes de dino­sau­res i no s'han de des­car­tar pos­si­bles interac­ci­ons depre­da­dor-presa entre els dos grups d'ani­mals.

El gènere Allo­da­po­suc­hus és un dels cro­co­di­li­ans (grup que inclou els actu­als gavi­als, cai­mans, coco­drils i al·ligàtors, així com diver­ses espècies fòssils) més pri­mi­tius del món i es va ori­gi­nar a la Península Ibèrica. És endèmic i dels més comuns a Europa des fa entre 70 i 65 mili­ons d'anys.