Mots del procés

El procés cap a la independència de Catalunya ha donat i donarà moltes hores de conversa, és a dir, un munt de paraules. Mots com ara eleccions, decidir, referèndum i unitat estan a l'ordre del dia a la feina, al carrer o a les sobretaules. I això, al lingüista i traductor Pau Vidal no li ha passat per alt i ha decidit agrupar-les totes en un llibre titulat Manual del procés (Angle Editorial, 2015), guardonat amb el Premi d'Assaig Breu Josep Irla. En aquest llibre, Vidal ens descobreix l'origen de paraules tan imprescindibles per al procés com ara sobirania, decidir i declaració. Per exemple, ens explica que procés és un derivat de cedir i per què l'expressió full de ruta, tot i que és una metàfora d'origen mariner, té una gran popularitat i és ben quotidiana.

Un dels mots que tenen un gran pes en el procés és identitat. En aquest cas la paraula té un origen ben clar: prové de ídem (igual, la mateixa cosa) i entitat, un mot derivat d'ésser i que significa qualitat d'ens, essència. Una paraula que també ha triomfat molt en aquests anys tan decisius és caverna, lligada originàriament a l'adjectiu mediàtica, per referir-se als mitjans de Madrid que llancen constantment missatges contra Catalunya. Abans del procés, aquest mot s'utilitzava poc, ja que els parlants preferien usar cova, però a l'hora de denominar aquests periodistes que gaudeixen criticant els catalans, els parlants han preferit usar caverna, el lloc on s'amaguen els cavernícoles, és a dir, els energúmens.

Amb el seu to irònic habitual, Pau Vidal també recull la paraula margallada, usada pel conseller d'Economia, Mas-Colell, per qualificar un informe sobre el procés que va enviar a les ambaixades el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. Si el mot maragallada va triomfar tant per designar les sortides de to de Pasqual Maragall, l'autor aposta ara per aquest mot per designar les ocurrències del ministre García-Margallo.

Per tancar el manual, ordenat alfabèticament com un diccionari, l'autor parla dels mots urna, que no ha variat la seva forma respecte al llatí, quan volia dir galleda, poal, i votar, que té un origen religiós, ja que votar és allò que feien, i segles més tard encara fan, els membres del clergat a Déu quan prometien els vots de castedat, de silenci, d'obediència, etcètera. “No deixa de ser curiós, doncs, que la imatge simbòlica més representativa de la democràcia sigui extreta del llenguatge religiós”, conclou Vidal.