El papir del Cèsar

S'acaba de publicar el 36è àlbum dels gals més famosos. Com que la primera aventura d'Astèrix i Obèlix va sortir el 1959, els canvis s'han anat succeint. Goscinny i Uderzo van treballar plegats fins que Goscinny es va morir, el 1977. Després se'n va encarregar Uderzo tot sol. Però va arribar, també, el moment del relleu total: Ferri és ara el guionista dels Astèrix i Conrad, el dibuixant. Tots plegats es beneficien de l'èxit que comporta la venda de desenes de milers d'exemplars, en “més de 107 idiomes i dialectes”, segons la pàgina oficial.

També els traductors al català han anat canviant amb els anys. Jo en compto vuit, amb el risc de deixar-me'n algú: Berta, Víctor Mora, Alfred Sala, Mireia Porta, Marga G. Borràs, Montserrat Albó Corrons, Jordi Puntí i Carles Santamaria. Només fixant-me en la pàgina inicial de les historietes d'Astèrix, la del mapa de la Gàl·lia ocupada, amb una lupa gegant per veure millor el poblet gal i els quatre campaments de legionaris que l'assetgen, comprovo que els canvis també hi són, i visibles. Parlo només dels noms que surten al mapa i del petit text que l'acompanya. No dic res del català de les bafarades.

Abans el punt volat era un guionet i algunes majúscules havien perdut l'accent. Per això en el mapa es llegia GÀL-LIA i els petits campaments dels legionaris romans anaven sense accent, com AQUARIUM i LAUDANUM. En canvi, LUTÈZIA en portava (més tard s'escriuria LUTÈCIA). Els gals indomables rebutjaven “una i altra vegada ferotgement l'invassor”, grafia que no es va corregir fins a El cop de menhir i que va reaparèixer, per Tutatis!, en El llibre d'or, quinze anys més tard. Recentment s'alterna la forma habitual llogaret amb poblet; en un parell d'aventures va saltar l'adverbi ferotgement, i Laudanum té dues possibilitats més: Laudànum, amb accent, i Làudanum, també amb accent, però a la primera a. El text en francès sempre ha dit el mateix: en català, no.

Oh, Panoràmix, dóna'ns una mica de poció màgica. L'aventura és l'únic que compta. No?