Amor infernal

Amb Joan Durí, un bandoler mític que va existir en la realitat, i Antònia Suau, coneguda com la Malcontenta, la seva amant, capaç d'estimar-lo fins a la mort, el periodista i escriptor Sebastià Alzamora ha bastit un relat que mostra que la maldat, com l'amor, pot arribar a no tenir límits. Si bé la novel·la se centra en la necessitat de venjança de la dona vers el company d'aventures que va trair Durí, plana una malignitat perversa en tota la narració, que mostra que el mal pot arribar a existir en essència pura. El protagonista, però, no és tant l'amant apassionada que dóna títol al llibre, sinó el bandoler que va atemorir la zona sud de Mallorca a principis del segle XIX.

La història s'inicia a Palma, durant l'execució pública de Joan Durí i tres companys més de facècies delictives, enmig d'un ambient hostil contra els bandits. Però l'escena de l'execució es mourà tràgicament del programa previst: tot i anar els quatre condemnats ben fermats amb grillons als turmells i als canells, Durí serà capaç de venjar-se dels seus companys de fatigues que l'havien traït i del pare Alou, tiet seu, que li volia salvar l'ànima. I encara desafiarà un altre company indultat, així com el botxí i la multitud que l'increpava. La seva amenaça abans de morir deixa entreveure el desenllaç de la novel·la: “Sí que vaig a l'infern! I allà vos esperaré a tots es que sou aquí!”

Amb continus salts en el temps i en l'espai, la novel·la va caracteritzant tots dos protagonistes sacsejats per la misèria i els instints primaris ben corrents en tota la zona sud de Mallorca a principis del segle XIX. Joan Durí va justificant el creixement del seu instint criminal com una mena d'alliberament de la pobresa que havien patit ell i la seva família. Per molta sang que vessi, encara que sigui innocent, el seu passat tenebrós el justifica i el fa lliure de culpa. El sentiment de venjança de la Malcontenta, per la seva banda, la farà perseguir el delator que va portar el seu amant al patíbul.

Una virtut de la novel·la és l'atmosfera que crea i recrea de la vida rural aïllada de Mallorca, amb les desigualtats socials que humiliaven els desclassats. També dóna força al relat la descripció d'alegria que viu la ciutat el dia de l'ajusticiament, amb una plaça plena de gent exultant, demanant venjança contra els condemnats i reclamant més tortures abans que morin.

Una prosa exquisida, que entreveu un treball lingüístic profund i ben tramat, immergeix el lector al món illenc de fa dos segles, de manera prou entenedora. La qualitat literària de l'obra s'enriqueix encara més amb uns diàlegs abundants i col·loquials. Però la virtut de retratar els personatges i el món que els envolta només amb el que ells expressen de viva veu afebleix la trama global de l'obra. Per arrodonir la novel·la caldrien detalls descriptius més minuciosos, enfocaments narratius més amplis, que permetrien comprendre profundament el rerefons del comportament dels protagonistes, així com la complexitat de l'entorn social en què es mouen. Unes petites dosis de trobades emotives i sentimentals dels dos amants, per exemple, ajudarien a entendre l'abast del gran amor que es professen.

És gratificant que l'autor fugi totalment de l'excusa moral que la nostra literatura dóna sovint al bandolerisme, emmirallant-se en la figura del llegendari Robin Hood i amb l'exemple més proper del nostrat Joan de Serrallonga. És tan entendridor que l'heroi robi i maltracti els rics per donar-ho als pobres! Però Joan Durí i la seva banda, amb la Malcontenta d'ajudant, només atacaven i mataven per profit propi. Per això, el lloc de trobada final no podia ser cap altre que l'infern.