Una història sobre el budisme

Josep Heras (Barcelona, 1949) és llicenciat en filosofia i psicologia per la UB i màster per la Universitat de Deusto. Ha escrit un diccionari terminològic de budisme zen i actualment treballa en noves històries sobre el budisme. Heras és autor també de Ryokan, el monjo guillat (Base, 2014).

Heras exposa d'una manera planera l'existència i l'aventura de les dones que van ajudar a impulsar el budisme. La incorporació de la dona a la comunitat budista va ser una veritable revolució en una societat que la mantenia apartada de qualsevol protagonisme tant en el món de la religió com en la societat.

Els ensenyaments de Buda, que va viure entre els segles VI i V abans de Crist, van ser recopilats en un tractat conegut com el Cànon Pali, que va esdevenir la doctrina oficial. Josep Heras, escriu: “El Cànon, malgrat la seva intenció totalitzadora, presenta un notable dèficit de les dones a la comunitat budista, ja fossin laiques o monges, i es limita a unes quantes narracions que segueixen les pautes d'allò que en diríem vides exemplars o històries edificants. Al capdavall, no és més que el reflex d'una societat rígidament estratificada i d'una cultura masclista.”

El budisme, que va néixer al nord de l'Índia i al Nepal, reeixí en diversos països però avui és minoritari a l'Índia. L'autor de Les dones del Buda, a través de les històries que narra, traça la vida de disset dones que van viure el budisme. Al relat que porta per nom Ambapali, afirma: “Ah, la bellesa, aquest do de la naturalesa que trastorna les voluntats de prínceps i plebeus. Com n'era d'extraordinària la bellesa de l'Ambapali.” Els relats inclosos en les pàgines d'aquest llibre descobreixen al lector les peripècies d'aquelles dones que van aconseguir un lloc en una història que els havia estat prohibida. A través de la lectura trobem els diversos noms en què ha estat citat aquest gran filòsof a Occident en la seva versió en sànscrit: Buda, Dharma, Nirvana, Karma...

Al relat titulat Kisa, hi llegim: “Quan en Sidharta es va asseure sota la figuera amb la voluntat de ni aixecar-se fins haver assolit la il·luminació. Mara ho va intentar tot per evitar que aquella decisió es fes realitat.” Cada un dels disset relats amb nom de dona es pot llegir com si fos una llegenda. Diuen que el budisme implica la pau interior o que és com un riu que flueix lentament per la nostra vida. En moments d'agitació política com els actuals són molt recomanables lectures com aquesta de Josep Heras, et conviden a la meditació i a la reflexió sobre l'ésser humà i les seves immenses possibilitats vitals. Un goig d'espiritualitat enmig del món foll en què vivim.

En el relat que porta per nom Isidasi, hi llegim: “Els camins del kharma són obscurs, com senders esborrats per fullaraques de moltes tardors. Sempre un moment a la vida en què hom es pregunta: Per què em passa això a mi? Tant de bo disposéssim d'una capacitat que ens permetés contemplar allò que fórem, el més segur de que faríem canvis en el nostre present per guanyar l'esperança d'un altre futur.”